Pregunta 2B

Exercici 2 OPCIÓ B Comenteu el fragment de la crítica de l’espectacle reproduït a continuació tenint en compte les indicacions següents: — Identifiqueu les idees principals de la crítica. — Enumereu i definiu els conceptes més rellevants que s’hi formulen. — Relacioneu les idees de la crítica amb la vostra experiència pràctica a l’aula i com a espectador/a.
El vostre text ha de tenir entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules.
La gata perduda, d’Arnau Tordera i Victoria Szpunberg. Gran Teatre del Liceu, 2022.
Fotografia: Elisenda Pons.
Escrita en cinc actes pel líder de la banda Obeses, Arnau Tordera, La gata perduda és la seva tercera incursió en l’àmbit del teatre musical. El músic de Tona deixa enrere el pop lleuger i amable amb notes de cantautor que distingeix la música del seu grup per introduir-se amb La gata en una partitura que exigeix una plantilla simfònica i conjunts propis d’altres gèneres com la rumba, la música heavy o el hip-hop, en un gran treball de barreja que funciona sense cap problema com a banda sonora del desenraonat llibret de la dramaturga Victoria Szpunberg i que en el segon acte arriba a les cotes més altes. La música de Tordera, amb referències a la tradició, accents còmics i molt compartimentada estilísticament segons el perfil de cada personatge, és una bomba de rellotgeria.
Però La gata perduda, més enllà de si funciona com a obra de teatre musical, forma un projecte més que lloable des d’altres punts de vista, ja que per fi ha incentivat el diàleg entre una entitat com el Liceu, carregada de prejudicis d’elitisme, i el barri en el qual està inserit i al qual dona l’esquena, el Raval, pobre, amb problemes de convivència, però solidari, multiètnic i acollidor. El Gran Teatre ha aconseguit, després d’anys de treball, implicar més de setanta associacions del barri i un miler de veïns en la concepció i producció del que anomena una «òpera comunitària», i això ja té un valor incalculable. La nit de l’estrena la sala era plena de gent del barri, curiosa i il·lusionada, que es barrejava amb les autoritats, encapçalades pel president Aragonès. Que part del vestuari s’hagi confeccionat a Top Manta o Dona Kolors o que l’òpera inclogui l’emocionant cor «Som del Raval» —un veritable himne— ja és un triomf.
Tornant al llibret de Szpunberg, la idea era que, movent-se entre àmbits de realitat i fantasia, els veïns del Raval —com si fos el poble de Fuenteovejuna— s’atrinxeressin davant un gran especulador, aconseguint el seu objectiu. Tot es fa més digerible gràcies a l’esplèndida i mastodòntica direcció d’escena de Ricard Soler Mallol —tot i que sobren les coreografies d’Anna Macau— i, sobretot, per l’esforç i la professionalitat de solistes com Pau Armengol (Magnat), Rocío Martínez (Arquitecta), Marta Infante (Curadora), Albert Casals (Detectiu), Dianne Ico (Gata), Joan Sáez (Secretari) i Óscar Peñarroya (Camell). L’àmplia massa coral formada per entitats del barri i que coordinava Cristina Colomer va transformar en una festa les seves aparicions, mentre que un concentrat Alfons Reverté, des del podi, donava sentit musical a aquesta edificant proposta.
Pablo Meléndez-Haddad. «La gata perduda: les aclamades set vides de la Gata del Raval».
El Periódico (5 octubre 2022)