Pregunta 2

Exercici 2

Elaboreu una proposta de posada en escena (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) del fragment del text teatral transcrit a continuació. Tingueu en compte els aspectes següents: — els elements principals de la materialització escènica en relació amb el discurs dramàtic (diàleg, acotacions i referències de temps i espai en el diàleg); — els personatges i les coordenades de temps i espai; — la concreció d’altres aspectes de l’escenificació que considereu pertinents.
El porter (amb la gorra a la mà): Perdoni, senyor comanador.
El director (malhumorat i sec): Què passa ara?
El porter (tímidament): Hi ha uns senyors que el demanen. (El director i els Actors, molt sorpresos, es giren i miren des de l’escenari cap a la sala.)
El director (novament enfurit): Però aquí tenim assaig! Ja sabeu prou bé que durant els assaigs no pot entrar ningú! (Adreçant-se al fons de la sala:) Qui són aquests senyors? Què volen?
El pare (avançant, seguit dels altres, fins a una de les dues escaletes): Venim en cerca d’un autor.
El director (entre enfurit i meravellat): Un autor? Quin autor?
El pare: D’un autor, qualsevol.
El director: Però aquí no n’hi ha cap, d’autor, perquè no assagem cap comèdia nova.
La fillastra (amb alegre vivacitat, pujant l’escaleta d’una revolada): Millor, molt millor si és així!
Nosaltres podrem ésser la seva propera comèdia.
Algun actor (entre comentaris alegres i rialles dels altres): Caram, caram!
El pare (pujant a l’escenari com ha fet La fillastra): Sí, però si no hi ha l’autor… (A El director:)
A menys que vostè vulgui ésser-ho… (La mare, amb La nena agafada a la mà, i El jovenet pugen els primers graons i es queden a mitja escaleta, esperant. El fill es queda a baix, esquerp.)
El director: Estan molt de broma, vostès.
El pare: I ara, senyor director! Li portem, al contrari, un drama dolorós.
La fillastra: I podrem ésser la seva fortuna.
El director: Facin el favor d’anar-se’n, que no tenim temps per perdre amb folls!
El pare (ferit i mel·liflu): Prou sap vostè que la vida és plena d’absurditats infinites que poden ben desvergonyidament dispensar-se de semblar versemblants perquè són veres.
El director: Però què redimonis diu?
El pare: Dic que la follia consisteix precisament, i tant, a esforçar-se a fer el contrari, o sigui, a crear-ne de versemblants perquè semblin veres. Però permeti’m que li faci observar que, si això és follia, l’ofici de vostès no té pas cap altra raó d’ésser. (Els Actors s’agiten, ofesos.)
El director (alçant-se i encarant-se amb El pare): Ah, sí? Li sembla un ofici de folls el nostre?
Luigi Pirandello. Sis personatges en cerca d’autor. Trad. de Jordi Sarsanedas.
Barcelona: Comanegra: Institut del Teatre, 2016, p. 34-36.