Pregunta 2

Exercici 2

Elaboreu una proposta de posada en escena (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) del fragment del text teatral transcrit a continuació. Tingueu en compte els aspectes següents: — els elements principals de la materialització escènica en relació amb el discurs dramàtic (diàleg, acotacions i referències de temps i espai en el diàleg); — els personatges i les coordenades de temps i espai; — la concreció d’altres aspectes de l’escenificació que considereu pertinents.
El pare: Ja no cal patir més. No hi ha cap perill… L’avi: A mi em sembla que no acaba d’estar bé… El pare: Per què ho dieu, això?
L’avi: Li he sentit la veu.
El pare: Però si els metges garanteixen que podem estar tranquils… L’oncle: Ja saps que al teu sogre li agrada inquietar-nos inútilment.
L’avi: Jo no hi veig com vosaltres.
L’oncle: Doncs s’ha de refiar dels qui hi veuen. Aquesta tarda feia bona cara. Dorm profundament, i no enverinarem el primer capvespre de repòs després de… Em sembla que tenim dret a descansar, i fins i tot a riure una mica, sense por.
El pare: És veritat. D’ençà del que ha passat és la primera vegada que em sento a casa meva, voltat dels meus… L’oncle: Quan la malaltia entra en una casa diries talment que hi ha un estrany a la família.
El pare: Però aleshores també t’adones que tret de la família més val no comptar amb ningú.
L’oncle: Tens molta raó.
L’avi: Doncs per què no m’heu deixat veure la meva pobra filla, avui?
L’oncle: Sabeu prou bé que el metge ho ha prohibit.
L’avi: No sé què he de pensar… L’oncle: És inútil que us amoïneu.
L’avi (indicant la porta de l’esquerra): No ens sentirà?
El pare: Parlarem baix. A més, la porta és gruixuda, i hi ha la germana de la caritat amb ella; si fèiem massa soroll ens ho diria.
L’avi (indicant la porta de la dreta): I ell, no ens sentirà?
El pare: No, no.
L’avi: Dorm?
El pare: Suposo que sí.
L’avi: Ho hauríem d’anar a veure.
L’oncle: M’amoïna més que la teva dona, aquesta criatura. Fa setmanes que va néixer i gairebé ni s’ha bellugat. No ha fet ni un sol plor, fins ara. Com si fos de cera.
L’avi: Potser serà sord, i mut… Vet aquí què són els matrimonis consanguinis… Maurice Maeterlinck. La intrusa. A: Quatre variacions sobre la mort.
Trad. de Jordi Coca. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1984, p. 27 i 28.