Pregunta 2

Exercici 2
[3 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,3 punts]
Elaboreu una proposta de posada en escena (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) del fragment del text teatral transcrit a continuació. Tingueu en compte els aspectes següents: — els elements principals de la materialització escènica en relació amb el discurs dramàtic (diàleg, acotacions i referències de temps i espai en el diàleg); — els personatges i les coordenades de temps i espai; — la concreció d’altres aspectes de l’escenificació que considereu pertinents.
Irina (contenint-se): Oh, soc tan desgraciada… No puc treballar, no treballaré. Prou, prou! Vaig estar a Telègrafs, ara soc a l’Ajuntament, i odio i em fastigueja tot allò que em fan fer… He complert vint-i-tres anys, ja fa molt que treballo, i el cervell se m’ha assecat. M’he aprimat, m’he fet vella, lletja, i res, res, cap satisfacció, i passa el temps, i em sembla que cada dia m’allunyo més i més d’una vida autèntica i bella, cada vegada la veig més lluny, més lluny, fins que cau en una mena d’abisme. Estic desesperada i no entenc com puc ser viva encara, com és que encara no m’he matat.
Olga: No ploris, nena meva, no ploris… Em fas patir.
Irina: Si no ploro, no ploro… Prou… Ja està, ja no ploro. Prou… Prou!
Olga: Estimada, t’ho dic com a germana, com a amiga, si vols fer cas del meu consell, casa’t amb el baró! (La Irina plora contingudament.) Tu el respectes, l’aprecies molt… És veritat que és lleig, però és tan honrat, tan net… Les persones no es casen per amor, només ho fan per complir el seu deure. Si més no jo ho veig així. Jo em casaria sense amor. Amb qualsevol que m’ho demanés, em casaria; tant se val, només miraria que fos un home honrat. Fins i tot amb un vell, em casaria… Irina: Jo anava esperant que ens traslladaríem a Moscou, i que allà trobaria l’home de la meva vida, somiava en ell, l’estimava… Però ha resultat que tot això són ximpleries, ximpleries… Olga (abraça la seva germana): Estimada germana meva, preciosa, és clar que t’entenc. Quan el baró Nikolai Lvòvitx va abandonar la carrera militar i ens va venir a veure vestit amb americana, el vaig trobar tan lleig que fins i tot em vaig posar a plorar… Ell em va preguntar: «Per què plora?». I què li havia de respondre, jo! Però si fos la voluntat de Déu que es casés amb tu, jo seria feliç. Perquè això és diferent, molt diferent.
Anton P. Txékhov. Tres germanes. A: Quatre peces teatrals: La gavina; L’oncle Vània; Tres germanes; El jardí dels cirerers. Trad. de Nina Avrova i Joan Casas. Barcelona: Edicions 62, 2012, p. 235-236