Pregunta 2

Exercici 2
[3 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,3 punts]
Elaboreu una proposta de posada en escena (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) del fragment del text teatral transcrit a continuació. Tingueu en compte els aspectes següents: — els elements principals de la materialització escènica en relació amb el discurs dramàtic (diàleg, acotacions i referències de temps i espai en el diàleg); — els personatges i les coordenades de temps i espai; — la concreció d’altres aspectes de l’escenificació que considereu pertinents. (Entren l’Espectre i Hamlet.)
Hamlet: On em vols dur? Parla. No faré ni un pas més.
Espectre: Escolta’m bé.
Hamlet: T’escolto.
Espectre: S’aproxima l’hora d’entregar-me a les flames sulfuroses de la meva tortura.
Hamlet: Ah, pobre espectre… Espectre: No, no em planyis, i escolta atentament el que et diré.
Hamlet: Parla’m: estic disposat a escoltar-te.
Espectre: I a venjar-me quan m’hagis escoltat…?
Hamlet: Què vols dir?
Espectre: Soc l’esperit del teu pare, condemnat a vagar de nit durant un temps i a dejunar de dia enmig del foc, fins que totes les culpes dels meus dies mortals no estiguin expiades. Si no em fos privat de revelar els secrets de la meva presó, te’n faria un relat on la paraula més insignificant et partiria l’ànima, glaçaria la teva jove sang, faria que els teus ulls saltessin de les òrbites com dos estels, i aquests cabells trenats es desenredarien un per un i es posarien drets com punxes d’eriçó. Però els misteris de l’eternitat no són per les orelles terrenals. Escolta! Escolta! Escolta! Si és que mai vas estimar el teu pare… Hamlet: Oh, Déu!
Espectre: …venja el seu vil assassinat contra natura.
Hamlet: Assassinat?
Espectre: Un vil assassinat, com tots, però més encara, perquè és estrany i va contra natura.
Hamlet: Afanya’t a explicar-m’ho, perquè amb unes ales més ràpides que el pensament o el desig amorós, pugui córrer a venjar-te.
Espectre: Et veig ben disposat, i fores més mesell que l’herba grassa que es podreix a les ribes del Leteu si això no et remogués la sang. Escolta, Hamlet: diuen que quan dormia al meu jardí em va picar una serp, i les orelles de tot aquest país han estat víctimes d’un relat fals sobre la meva mort. Però tu, noble jove, vull que sàpigues que la serp assassina del teu pare avui porta la seva corona sobre el cap.
Hamlet: Oh, ànima profètica! El meu oncle!
William Shakespeare. Hamlet. A: Versions a peu d’obra: Nou peces teatrals i un poema. Trad. de Joan Sellent. Barcelona: Núvol, 2016, p. 39-40