Em direu que aquesta hipòtesi sembra els ferments de la rebel·lió freqüent, a la qual cosa jo us respondré:
[...]
Aquestes revolucions no es produeixen pas arran del menor senyal de desgovern en els afers públics. El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni revoltar-se, però si una llarga sèrie d'abusos, prevaricacions i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència que se l'està enganyant, i la gent s'adona que els sotmet i cap a on se'ls mena, aleshores no serà gens estrany que el poble es desvetlli i faci tots els possibles per a posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins per als quals el govern havia estat erigit. Quan no s'assoleixen aquests fins, els governs que es fonamenten en noms antics i rituals pomposos no són pas millors, sinó molt pitjors que l'estat de natura o l'anarquia, perquè els inconvenients són igualment greus i immediats, i en canvi el remei és més llunyà i difícil.
John LOCKE. Segon tractat sobre el govern civil, capítol XIX