La diversitat, l'equitat i la inclusió s'han convertit en una de les prioritats més importants a curt i llarg termini del sector cultural institucional americà. En un context demogràfic en què s'espera que la població blanca del país sigui minoritària el 2045, les organitzacions culturals s'estan esforçant per fomentar les seves relacions amb comunitats que històricament han estat excloses i marginades de certs cercles institucionals i expressions d'art, com l'òpera, la dansa, el teatre o la música simfònica. Així doncs, actualment la prioritat és que tant audiències com artistes d'aquestes organitzacions puguin reflectir la diversitat de la societat americana pel que fa a l'ètnia, l'edat, l'orientació sexual, la discapacitat, la procedència geogràfica i la classe social; i a la vegada que les persones se sentin integrades com una part important de la concepció i l'execució de les arts.
A tall d'exemple, als Estats Units la definició de diversitat cultural se centra predominantment en la integració d'ètnies minoritàries en l'àmbit cultural institucional. El moviment social Black Lives Matter va ser el detonant per a prendre mesures i transformar un sector institucional cultural dominat per desigualtats racials entre artistes, audiències i Administració, i caracteritzat per una marginació sistèmica de persones d'ètnies no blanques caucàsiques.
Un segon pas consisteix a oficialitzar la promoció de la diversitat dins de les institucions culturals. Posem per cas la Metropolitan Opera, que el 2021, per primera vegada en la història d'aquesta institució cultural, va fitxar l'advocada afroamericana i exdegana d'estudiants a la Universitat Harvard, Marcia Sells, com la nova directora de Diversitat. La funció de Sells ha estat des d'aleshores desenvolupar, gestionar i impulsar noves iniciatives i estratègies que promoguin la integració de la diversitat en l'àmbit econòmic, artístic, administratiu, educatiu i promocional.
Un altre aspecte que cal considerar se centra en la importància de la programació artística. Sense anar gaire lluny, les institucions culturals més destacades dels EUA ja presenten, periòdicament, obres i repertori creat per artistes vius que pertanyen a comunitats històricament poc representades, i que tracten temes i valors amb què certs sectors de la societat es poden sentir identificats. Per exemple, el compositor afroamericà Terence Blanchard va representar el 2021 al Met l'obra Fire shut up in my bones, que narra la història d'un jove negre d'origen pobre que va patir abusos sexuals. Un altre cas és el de la compositora mexicana Gabriela Ortiz, que el 2022 va estrenar l'obra Altar de cuerda, a càrrec de la Filharmònica de Los Angeles, en la qual al·ludeix al poder de la música per a superar els traumes.
S'ha demostrat que per a atreure audiències diverses, cal que els artistes siguin, també, diversos. En resum, prendre iniciatives que estan funcionant als Estats Units i poder-les implementar a Catalunya amb la finalitat d'obrir una porta a la diversitat en les arts suposaria donar una oportunitat als col·lectius més silenciats i vulnerables, reflectir el mosaic cultural existent en la nostra societat, reconèixer la riquesa cultural que aporta la diversitat i afavorir la integració.