CATERINA: No és brom això que esteu dient?
LIBORI: Jo m'ho pensava, però va de debò; diu que t'estima, i jo li he dit que ni pintat per gendre.
CATERINA: Així us heu compromès?...
LIBORI: I he dat paraula. Comprens? He dat paraula, perquè em creia que quan jo t'ho digués tu et posaries a saltar i a ballar de tan contenta. Perquè hi ha diner llarg... i ell és un home com un senyor pel compliment i el tracte.
CATERINA: ¿Però no compreneu que a mi m'esvera pensar que un home així em besi la boca?...
LIBORI: Qui vols que te la besi, Caterina?... No fem el mec i remenem les cartes, escapcem, i què surt? No surt la groga ni l'as, ni el rei: et surt el tres de bastos, que ja el pots llençar al foc. Guaita'm, pubilla; aquí en el poble colliràs gran cosa darrere del taulell? Quin d'aquests homes dels que han ballat amb tu i dels que et fan peça vindrà a casar-se amb tu i a festejar-te després del que ha passat i del que es conta?
CATERINA: Pare, per Déu!
LIBORI: No ens enganyem, pubilla. Tu saps que jo m'he rosegat les ungles i m'he empassat el fel. No vaig llançar-te de casa meu, ni un os ni una costella no et vaig trencar, perquè sóc el teu pare i perquè va ajupir-me la desgràcia i el cafè és el cafè. Has 'nat a Cotlliure, hem mort el rastre, però aquí no baden: aquí s'explica tot, i tu mateixa ja veus que sóc vell i vindrà el dia que hauràs de recollir i de passar comptes, i al tupí i trobaràs amb quatre espines i amb un gat renegant sota la porta. I res més, sents?, res més, que som pescaires i pobres escurats. Doncs ara pensa que arriba el banyulenc i diu: «Entesos, arrastro d'as i va per mi el pollastre», i el banyulenc et té com una reina, que allà no en saben res, i les madames et fan un cop de cap sortint de missa, i esquena de llapi i gigot amb salsa...
CATERINA: Però és que, compreneu?, és que aquest home, no sé com dir-ho, però a mi em fa fàstic.
LIBORI: I aquell no et feia fàstic?... Ui, la tendra! Això dels homes tot és aveser-s'hi.