No és difícil estimar la ciutat on has nascut i on has passat la infantesa. L’acumulació de records i de vivències fa que sigui extremament senzill mirar-ne amb afecte els carrers, les places, les botigues, els bars, les esglésies, els museus, els colors i la llum i sentir-la part d’un mateix. Barcelona, com poques altres ciutats del món, també gaudeix d’un do inhabitual: és capaç de fer-se estimar per persones que no hi viuen i que no hi han viscut, per viatgers, turistes, passavolants… És molt difícil trobar algú a qui Barcelona no hagi impressionat.
Barcelona és tan extraordinària o, simplement, està vivint uns anys d’esplendor com mai abans?
La ciutat brilla en un moment en què la vella Europa ha perdut el pes que tenia en el passat, en què el Mediterrani es veu més com un problema que no pas com una solució, en què la barreja d’identitats i de cultures que defineix aquestes primeres dècades del segle xxi comporta unes tensions que resulten difícils de suportar. I, tot i així, Barcelona destaca, enamora, refulgeix.
Un dels motius d’aquesta brillantor es deu al fet que Barcelona no és gens uniforme. Hi ha tants ambients diferents que es fa difícil no trobar-ne algun que t’agradi i, al mateix temps, no apreciar aquesta heterogeneïtat. Barcelona és una ciutat relativament petita, però en pocs quilòmetres quadrats condensa una gran varietat i permet viure un mateix fet, com per exemple la sortida del sol, de maneres ben diferents.
Quan la llum comença a despuntar, les parelles felices i els borratxos infeliços trepitgen la sorra freda de la platja del Bogatell i la ciutat esdevé un indret abocat al mar, carregat de l’olor del salnitre i la remor de les onades. A Pedralbes, en canvi, enmig dels grans habitatges de luxe, els gossos borden i els passos ressonen en els carrers. A Gràcia, els noctàmbuls asseguts als bancs de la plaça de la Revolució fumen les últimes cigarretes mentre observen les passes apressades de la gent que va a treballar. A l’Eixample, els carrers rectilinis veuen el pas sorollós i atrafegat de les furgonetes de repartiment entre els edificis modernistes.
Aquests ambients tan diferents no han sorgit del no-res. Des de fa més de dos mil anys, Barcelona s’ha anat fent i transformant fins a esdevenir el que és a hores d’ara. Costa una mica imaginar com un indret aparentment petit s’ha acabat convertint en un lloc tan fascinant. Des de molta altura la ciutat es veu d’un color marronós clar. Està encaixonada entre una muntanya no gaire alta, verda i frondosa, i el mar. Si encara ens allunyem més, tenim la sensació que Barcelona forma part, simplement, de l’al·luvió deixat per dos rius. I si continuem enlairant-nos i canviant la perspectiva, percebrem que Barcelona està situada en l’única plana litoral que hi ha en molts quilòmetres al nord i al sud.
Adaptació feta a partir del text d’Enric Calpena. Barcelona: Una biografia.
Barcelona: Edicions 62, 2015, p. 17-19