La màquina de vapor i les noves dinàmiques del transport van ser descobriments que van definir el món en què vivim avui. En el seu moment la Revolució Industrial va ser viscuda com un dels canvis de civilització més determinants de la història de la humanitat. Amb tot, sense saber-ho, s’estava desencadenant alhora el fenomen de pertorbació massiva i potencialment més greu que ha amenaçat el funcionament del nostre planeta.
Van ser els primers moviments ecologistes els que van impulsar la celebració de la Primera Cimera de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, l’any 1972. Les primeres alertes mediambientals, però, es començaven a disparar i l’any 1988 es va considerar necessari crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. Aquest grup d’experts va ser el que va redactar la Convenció de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, presentada a la Cimera de la Terra de Rio del 1992.
Però el tractat internacional no s’ha sabut o volgut desenvolupar ni aplicar mai bé. A més, el creixement econòmic desaforat i amb tendència a la globalització de la segona meitat dels anys noranta estava basat en l’ús de més i més combustibles fòssils (carbó, petroli i gas). Això va fer que quan el Protocol de Kyoto va entrar finalment en vigor el 2005, els objectius que es proposava ja estiguessin del tot obsolets i que l’impacte d’aplicar-lo fos nul.
Ningú no va preveure que a l’inici dels 2000 es viuria una expansió mundial que va donar lloc al fenomen dels països emergents o a l’esbojarrada festa financera que acabaria esclatant en la crisi de les subprime a Europa i als EUA el 2007. Aquí és on, en qüestions climàtiques, pot dir-se que la humanitat va perdre el tren.
I és que, al tombant del segle xxi, tots els experts mundials eren conscients que un dels cicles naturals del funcionament bàsic i essencial del planeta estava quedant afectat de forma molt greu i irreversible. L’efecte d’hivernacle, que és el mecanisme natural que fa que la temperatura terrestre es mantingui en els nivells que fan possibles moltes de les formes de la vida biològica actual, havia quedat trastocat definitivament i, tot i saber-se’n la gravetat, els governants del món han estat incapaços de gestar un escenari de lluita real contra l’escalfament global primer, i contra el canvi climàtic després.
El sotmetiment de la política internacional a la realitat econòmica dominant, que com sabem es nodreix de dinàmiques de consum i, per tant, de producció cada cop més grans i més globalitzades, explica aquest nou fracàs. També l’altra gran arrel del problema és que el 85 % del sistema de provisió energètic mundial segueix sent el relacionat amb els combustibles fòssils. De fet, les energies renovables no podran substituir completament les energies d’origen fòssil fins ben bé d’aquí a trenta anys.
Adaptació feta a partir del text de Josep Xercavins.
«Canvi climàtic: el tren que perdem des de fa vint anys». Sàpiens, núm. 164 (2016), p. 10-11