No cal esperar la revolució robòtica. Ja és aquí, i fa anys. Les fàbriques substitueixen obrers per robots automatitzats. Robots de peluix que poden interpretar sentiments cuiden avis japonesos solitaris i els fan companyia. Informàtics estatunidencs executen terroristes afganesos mitjançant drons, a milers de quilòmetres de distància. Una banda robòtica toca cançons d'AC/DC.
Com afectarà la robòtica la desigualtat social i econòmica? Pot servir per reduir els espais a la democràcia?
Automatització, algoritmes, intel·ligència artificial, robots. El dataisme —el poder de les dades— ja ha arribat. Són conceptes diferents que formen part d'una mateixa revolució tecnològica, coneguda popularment com la «revolució dels robots». Ara mateix, la gran massa d'aquest canvi es troba a la indústria. La majoria de robots no tenen forma humanoide: els sectors més robotitzats a escala mundial són la indústria de l'automòbil, la de l'electrònica i la del metall. El 2015 es van vendre 254.000 robots, la major part en aquests sectors. Però això és només el petit inici d'una transformació més gran. Per entendre cap a on aniran aquests canvis, no ens hem de fixar en les empreses de robots industrials que ara dominen el mercat, sinó en els gegants tecnològics que lideren la investigació en un camp on els beneficis econòmics poden ser descomunals: Google, Facebook, Windows, Apple. Aquestes empreses són les que més recursos dediquen en àmbits com la intel·ligència artificial o el desenvolupament d'algoritmes. Compren les empreses petites del sector que comencen a despuntar i capten els estudiants universitaris que destaquen. El periodista Andrés Ortega alerta d'una situació d'«oligopoli» per part d'aquestes grans firmes, que controlen sectors determinants tant per a l'economia com per al futur de la humanitat.
Les feines més afectades seran les que no requereixen una gran formació, amb tasques rutinàries i manuals. Com més repetitiu sigui un treball, més fàcilment pot ser reemplaçat per una màquina. Un obrer que simplement s'encarregui de posar els cargols de la roda d'un cotxe, fent exactament la mateixa operació durant tota la jornada, és fàcilment substituïble. Però l'impacte no solament afectarà els sectors industrials i de classe baixa. Hi ha dues onades diferents: una que fa por però que ja està assumida —la de la revolució industrial (substitució d'obrers per màquines)—, i una altra que encara fa més por, relacionada amb el big data i l'analítica avançada, en què la tasca que s'automatitza és el treball intel·lectual, no el físic.
Moltes feines associades a les classes mitjana o alta seran substituïdes per tecnologia, en la majoria de casos, per algoritmes complexos. Un exemple d'això són els serveis d'atenció al client de les empreses, que s'automatitzen cada vegada més, sense necessitat d'un ésser humà que estableixi una relació entre el producte i el client. El desenvolupament d'algoritmes fa que es puguin gestionar grans quantitats de dades (mèdiques, legals, econòmiques, administratives) i establir relacions entre elles sense mediació humana, cosa que podria deixar fora del mercat alguns advocats, funcionaris o metges. Quan una màquina pot buscar jurisprudència o diagnosticar un càncer d'una manera molt més efectiva que un humà, per a què serà necessari aquest humà? Feines que semblen poc substituïbles tampoc se'n salven: a Hong Kong, una empresa ha decidit nomenar un algoritme informàtic membre del seu consell d'administració, amb dret a vot sobre les decisions transcendentals del negoci.