Em sembla injust que l'opinió pública faci tants escarafalls amb els sous dels diputats, polítics en general o funcionaris, i ningú obri la boca sobre les xifres esgarrifoses que cobren alguns jugadors de futbol. Dia rere dia acceptem que ens anunciïn el tancament de plantes d'hospitals, ERO als hospitals i rebaixes dels salaris de metges i funcionaris. I al món del futbol professional, què? És un oasi, totalment aliè al context que l'envolta i on no cal tocar res? No em digueu que ja s'han fet retallades en el Barça. En el Barça —com en la resta de la societat—, per ara les retallades només afecten els més febles: les seccions de beisbol, atletisme, rugbi i algunes més… Com podem acceptar que es rebaixi el sou d'un metge o d'un bomber sense que qüestionem i critiquem el que cobra un Messi o un Ronaldo? D'alguna manera o altra, al final tot ho acabem pagant entre tots: la nostra sanitat i els sous milionaris dels futbolistes també. I si no rebaixem els sous dels futbolistes, apugem-los els impostos. Però algun senyal s'hauria de donar, i s'ha de fer ara i d'una manera contundent. El que sap més greu de tot plegat no és que els responsables polítics no prenguin mesures en aquest sentit; és que si ho fessin, l'opinió pública se'ls tiraria sobre. Ja sé que ens ho podem passar molt bé veient un bon partit de futbol i que fins i tot pot ser una excel·lent teràpia per curar molts maldecaps. Però les xifres canten. Tan malament jugarien en les nostres estrelles dels estadis si —durant un cert temps— només cobressin la meitat o la quarta part del que cobren ara? Tot i això, continuarien cobrant molt i molt més del que cobra un metge o un bomber, a qui acaben de retallar ara el sou. I si no pot ser, que ens ho expliquin, que vinguin i ens diguin que si cobren menys s'acabarà el futbol. De fet, no caldria que ho fessin, perquè ja se'n cuidaria l'afició. Una afició disposada a acceptar que ens retallin la sanitat, però que seria capaç de revoltar-se si algú plantegés d'augmentar els impostos del Messi.