Les abelles desapareixen a Europa i altres zones del món i les conseqüències poden ser desastroses. Aquest petit insecte té un paper essencial en el desenvolupament de molts cultius. Sense la pol·linització, els conreus no floriran, i sense collites, els aliments escassejaran i s'encariran.
La creixent taxa de mortalitat de les abelles als Estats Units i Europa es remunta a finals dels anys noranta, però s'ha fet més notòria a partir de l'any 2004, coincidint, precisament, amb un dels exercicis en què més es va intensificar l'escalfament global. Un estudi elaborat per la Universitat de Reading posa xifres a la realitat de l'espècie a Europa.
Dels quaranta-un països analitzats entre el 2005 i el 2010, l'informe revela que la demanda de serveis de pol·linització va créixer cinc vegades més ràpid que l'oferta (el nombre) d'abelles. Gairebé la meitat dels països en presenta un dèficit. Un dels països amb més dificultats per satisfer aquestes necessitats és el Regne Unit, on tot just hi ha abelles per cobrir una quarta part de la demanda. I una àmplia majoria dels països només pot pol·linitzar entre el 25 % i el 50 % dels cultius.
Les conseqüències encara no s'han fet palpables perquè les abelles han trobat qui les substitueixi en les tasques de pol·linització. Són els anomenats pollinitzadors silvestres, com els borinots i els sírfids, d'aspecte semblant a les abelles o les vespes. El problema és que hi ha un coneixement escàs sobre la població d'aquests dípters i sobre els seus hàbits i eficàcia en el procés de pol·linització. Aquests pol·linitzadors silvestres poden córrer la mateixa sort que les abelles. Les últimes investigacions han constatat descensos generalitzats en la diversitat de pol·linitzadors silvestres a gran part d'Europa, a causa d'una combinació de la intensificació agrícola, la degradació de l'hàbitat, la propagació de malalties i paràsits i el canvi climàtic.
La proliferació d'alguns pesticides també ha estat una de les causes de la reducció de la població d'abelles. Entre les malalties que sacsegen aquests insectes, la més perjudicial és la provocada per la varroa, un paràsit d'origen asiàtic que arribà a Europa els anys vuitanta. De la mateixa manera, la desaparició de les abelles s'ha accentuat en els últims set anys, des que el canvi climàtic s'ha fet més evident.
L'extinció de les abelles ha vingut acompanyada de l'augment dels cultius que depenen d'aquests insectes per a la seva producció. Aquest tipus de conreus s'han incrementat el 300 % des del 1961. Això es deu, en bona part, a l'auge dels biocombustibles en l'última dècada. Els agricultors es van llançar a conrear massivament blat de moro o canola, que s'utilitzen com a matèria primera per generar etanol i biodièsel. El problema és que per fer això destrueixen moltes de les flors silvestres i altres plantes de les terres, que són imprescindibles perquè les abelles recollectin el pol·len per alimentar els ruscs. I si les abelles no tenen aliment, es tornen més febles, de manera que són més propenses a les malalties i menys resistents als plaguicides.
El resultat és la seva mort anticipada. És el que es coneix com la «síndrome de despoblació de colònies».