A Barcelona sonarà el que està passant a Itàlia. El 1966, el teòleg suís Hans Urs von Balthasar va anomenar el turisme de masses «els tèrmits» d’Europa, que, «cecs», anaven de monument en monument. Al segle xxi, any 2016, els italians han optat per un apel·latiu semblant, per la seva intenció despectiva, però potser una mica més cínic: «els nous bàrbars». Són els turistes low-cost, un col·lectiu abans anhelat però que ara suscita malestar entre els residents de les més belles ciutats d’Itàlia, on als seus barris antics s’amunteguen xifres rècord de viatgers, no sempre respectuosos. Resultat: al país transalpí, les protestes ciutadanes contra «la invasió» del turisme massiu es multipliquen, sota la denúncia que es posen en risc la vida quotidiana i els monuments italians.
L’última ciutat a alçar la veu ha estat Roma, on la polèmica s’ha intensificat els dies previs a la reobertura de l’escalinata de Trinità dei Monti, inaugurada el 1726 i que treu el cap per sobre de la plaça d’Espanya, al cor de l’urbs. La seva rehabilitació, d’un any de durada, ha costat 1,5 milions d’euros, que ha pagat íntegrament el dissenyador de joies de luxe Paolo Bulgari. Va ser ell el primer a llançar el desafiament i sol·licitar que, perquè el monument no torni a caure «en mans dels bàrbars», es prenguin mesures, com tancar-lo durant les nits, per evitar que s’embruti i es malmeti. El motiu, va dir Bulgari, és que durant les obres de restauració s’han trobat «xiclets, marques de cafè, de vi i de moltes altres porqueries» deixades pels turistes que la visiten cada dia.
Diversos comerciants de la zona li donen la raó. «S’ha arribat al punt que hi ha hagut dies en què s’han hagut de recollir excrements humans dipositats sobre els monuments», diu Gianni Battistoni, president de l’Associació de Via Condotti. «De moment, hem escrit un manifest de protesta, firmat per artistes i intel·lectuals com l’arquitecte Massimiliano Fuksas. Però també estudiem presentar una denúncia davant la justícia si l’Estat no ens escolta», afegeix, en referència a la negativa del Ministeri de Béns Culturals a construir una barrera per als cent trenta-set esglaons de Trinità dei Monti, encara que sigui de plexiglàs transparent i només de nit.
Els indicadors posen de manifest que el turisme massiu passa factura a la vida quotidiana en ciutats com Venècia. Si, per a alegria de la indústria turística, la famosa ciutat de la llacuna va allotjar nou milions de turistes el 2015 i es preveu que la dada creixi el 5 % l’any 2016, al mateix temps, l’urbs dels canals es despobla d’habitants autòctons: en quinze anys, el nombre de venecians ha baixat de 275.000 a 263.000, fet que ha coincidit amb l’augment del preu dels lloguers, del 2,3 %, a la famosa ciutat entre el 2014 i el 2015, segons xifres del Centre d’Estadístiques d’Itàlia (Istat).
«A Roma es tracta d’un fenomen que posa sobre la taula també qüestions de seguretat pública i de convivència, ja que molts allotjaments turístics no registren correctament els seus hostes i no els expliquen quines són les regles per viure a la ciutat», insisteix Viviana Di Capua, de l’Associació d’Habitants del Nucli Urbà de Roma, que reclama més controls i més multes a propietaris pirates i turistes mal educats i, en última instància, una millor gestió dels fluxos turístics per part de l’Estat. Perquè, afirma, «la manera com tractem les nostres ciutats és un termòmetre de com progressem».
Adaptació feta a partir del text
d’Irene Savio. «El descontentament pels excessos del turisme de masses avança a Itàlia». El Periódico [en línia]
(21 setembre 2016)