Els cultius modificats genèticament (o transgènics) han sigut polèmics d’ençà que es van començar a conrear els anys vuitanta. Malgrat que s’han estès per tot el món, encara hi ha llocs on no s’accepten. D’ara endavant, hi haurà al mercat un nou transgènic: el salmó AquAdvantage, el primer animal modificat genèticament per a consum humà. La manipulació dels gens d’un organisme va ser possible a partir del 1970, quan es van descobrir les anomenades tècniques de l’ADN recombinant. Es tracta d’estratègies que permeten retallar i enganxar trossos d’ADN, de manera que es poden afegir o treure gens a voluntat. Des de llavors, aquests procediments han millorat molt, fins al punt que amb eines relativament simples i barates, com el CRISPR/Cas9, es pot alterar el genoma de qualsevol ésser viu.
Des de ben aviat es va veure que aquest coneixement podria millorar el rendiment de les collites sense haver de passar pels habituals i laboriosos encreuaments selectius. Les primeres proves es van fer el 1986 amb plantes de tabac a les quals s’havia introduït un gen que les feia resistents als herbicides, una experiència que es va repetir amb la colza, el cotó, les patates o la soja. Actualment, aquests cultius ocupen més de 180 milions d’hectàrees a tot el món, amb un valor d’uns 15.700 milions de dòlars. La majoria s’utilitzen com a pinso per a animals, però una part arriba també al consum humà en forma de galetes, pa, olis, cereals per a l’esmorzar, xocolata, condiments, pizzes, crispetes, etc.
En aquesta llista, caldrà afegir-hi per primer cop un animal, un salmó que es desenvolupa el doble de ràpid que un de normal perquè al seu genoma s’hi ha introduït el gen de l’hormona del creixement. Ja el 2010, la Food and Drug Administration (FDA), l’organisme que regula els fàrmacs i els aliments als Estats Units, va concloure que aquest peix no representava cap perill per a la salut, i el 2012 va decidir que era improbable que tingués un impacte negatiu en el medi ambient. El permís per comercialitzar-lo, que finalment va rebre el novembre passat l’empresa AquaBounty Technologies, és l’últim pas d’un llarg procés d’avaluació que s’inicià fa vint anys i que culminarà amb l’arribada del salmó AquAdvantage a les botigues.
La principal por dels crítics és que, si mai s’escapés un d’aquests salmons de les piscifactories on es crien (per ara només al Canadà i a Panamà), podria competir amb els seus congèneres no modificats i, a causa del seu creixement accelerat, arribar a desplaçar-los de l’ecosistema. De moment els estudis sobre aquesta possibilitat no han arribat a cap conclusió definitiva, i la FDA ha certificat que és molt poc probable que puguin fugir. Això no ha tranquil·litzat les organitzacions ecologistes, que ja han engegat iniciatives per aturar-ne la cria.
Malgrat tot, el veritable taló d’Aquil·les de l’AquAdvantage pot ser la poca acceptació que tingui entre els consumidors, que normalment prenen les decisions de comprar o no aquests productes seguint principis més polítics i ideològics que no pas científics. En molts països no és obligat posar a l’etiqueta si un aliment conté o no transgènics, per això molta gent que en principi s’hi oposa els consumeix sense adonar-se’n. Però per a l’AquAdvantage podria ser més difícil, perquè, malgrat que tindrà permís per ser venut com un salmó atlàntic qualsevol, algunes grans cadenes de supermercats americanes ja han anunciat que no el volen subministrar. Adaptació feta a partir del text de Salvador Macip.
«El salmó transgènic arriba al mercat». Ara [en línia] (14 febrer 2016)