El llibre electrònic està en auge. Amb les llibreries i les biblioteques tancades, el consum d’obres en format digital a Espanya va augmentar un 140 % només la primera setmana de l’estat d’alarma, en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons un estudi de l’empresa Kobo per a Fnac.
L’èxit forçat del suport electrònic també ha sorprès les biblioteques catalanes. Del 13 de març al 26 d’abril de 2020, el servei eBiblioCat va deixar en préstec 136.946 llibres electrònics, gairebé la meitat del total de tot el 2019 en només un mes i mig. Aquest abril, el Centre Regional per al Foment del Llibre a l’Amèrica Llatina i el Carib (CERLALC), patrocinat per la Unesco, ha elaborat l’informe Lectura en papel vs. lectura en pantalla, on ha fet una crida a la «cautela» davant la lectura electrònica.
El treball, que posa en el punt de mira el debat dels efectes del suport digital en la manera com llegim, conclou que, si el paper ha de sobreviure, no és només pel fetitxe de poder-lo palpar.
«Desitjo de tot cor que, després de la crisi, la gent torni a llegir llibres impresos. Estic preocupada per si el període d’aïllament consolida l’ús que moltes persones fan dels aparells digitals i amenaça la seva habilitat d’estar totalment immersos en allò que llegeixen», afirma la neurocientífica nord-americana Maryanne Wolf, estudiosa reconeguda mundialment de l’assimilació cognitiva dels textos digitals.
L’informe del CERLALC ressalta que l’enquesta d’educació PISA, durant dues dècades, ha documentat la reducció de la lectura per plaer entre els joves de quinze anys. I apunta que una explicació plausible és que els nens passen cada vegada més temps connectats a Internet i menys llegint llibres tradicionals. Això els fa més hàbils en la lectura en pantalla, en termes de comprensió? Segons l’estudi, no.
«Com més practiquem la lectura digital, pitjor es llegeix en pantalla», explica el doctor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València Pablo Delgado. Assegura que, a mesura que les mostres estadístiques de les investigacions sobre la matèria inclouen gent més jove, es detecten més diferències entre la concentració i la comprensió lectora, en comparar el suport de paper i el digital. «Un universitari actual llegeix pitjor en pantalla que un universitari de fa uns quinze anys.
Actualment, es practica molt més que abans la lectura atropellada i distreta en pantalla, i, com a conseqüència, els seus efectes negatius es fan més notoris», exemplifica Delgado.
La digitalització propulsa el nostre coneixement d’una manera exponencial, però té efectes invisibles que amenacen de curtcircuitar els processos cognitius i empàtics més essencials involucrats en la lectura experta del nostre intel·lecte. Llegir en diagonal podria estar soscavant la nostra capacitat per fer lectures concentrades i profundes.
Adaptació feta a partir del text de Jordi Pueyo Busquets.
«La lectura es torna dispersa». El País Catalunya. Cultura [en línia] (29 abril 2020)