Encara que la idea de realitat virtual ha estat present des de la popularització de la informàtica, la tecnologia no era prou avançada per poder concebre un món virtual paral·lel al món físic. Avui dia, innovacions com el 5G o la intel·ligència artificial fan més fàcil imaginar una realitat virtual molt més desenvolupada, que adoptarà la forma d’un metavers.
El concepte de metavers està estretament relacionat amb la idea de realitat virtual. Per comprendre’l, és útil pensar en el cinema o en els videojocs com a mons virtuals en els quals l’espectador o jugador pot «submergir-se» fins a un cert punt. Aquests mitjans, però, tenen limitacions: el cinema no permet interactivitat, mentre que els videojocs necessiten un dispositiu que serveixi com a interfície per controlar el nostre personatge o avatar dins la realitat virtual del videojoc.
El metavers fa un pas més enllà: es concep com un espai similar a Internet, però amb moltes més possibilitats d’interacció i, sobretot, més immersivitat. Mitjançant unes ulleres 3D, dona la possibilitat d’introduir-se en una realitat virtual i interactuar-hi com si fos un entorn físic. Els avenços en el modelatge i la programació d’imatges 3D ja permeten la creació de mons interactius creïbles, que serveixen com a escenari i representació d’aquest metavers: un món en tres dimensions en el qual podrem interactuar al mateix nivell que en la realitat.
El concepte de realitat virtual data dels anys vuitanta: el terme va ser encunyat per l’informàtic Jaron Lanier en referència a les primeres aplicacions de la tecnologia per crear models en contextos com ara la indústria automobilística, les aerolínies o la NASA. La idea de metavers va ser utilitzada per primera vegada en la novel·la de ciència-ficció Snow crash, de Neal Stephenson.
Encara que el terme no es va fer conegut, la visió de Stephenson es va difondre gràcies a ficcions com Matrix o Ready player one. Aquestes pel·lícules donen una idea de la forma que podria adoptar el metavers si es desenvolupés la tecnologia necessària: mons completament versemblants en els quals la interacció té tantes possibilitats com en la vida real, o fins i tot més.
Més enllà de l’oportunitat de crear un espai virtual com a Internet, amb els avantatges de la interacció física, moltes empreses treballen en projectes de creació de mons virtuals i d’hibridació entre la realitat física i la digital. Aquesta última idea, coneguda com a realitat augmentada, ja s’ha posat en pràctica amb èxit en el joc Pokémon GO, de Niantic. La realitat augmentada permet visualitzar figures digitals enmig d’un entorn físic real, mitjançant un dispositiu mòbil. Altres companyies, com Snap o Microsoft, també s’han embarcat en projectes de realitat augmentada; en el cas de la segona, s’espera que el seu software de reunions a distància Teams comenci a emprar aviat avatars digitals que permetin conferències molt més realistes i dotades d’interactivitat entre els interlocutors.
El metavers també tindrà una gran influència en el món del lleure. És molt probable que en els pròxims anys sorgeixin casinos en línia en els quals la interacció amb la ruleta o el pòquer sigui pràcticament idèntica a l’experiència en un casino real. També cal destacar l’auge dels concerts en línia per part d’artistes com Travis Scott o Ariana Grande: fins i tot el videojoc de construcció Minecraft s’ha utilitzat com a escenari virtual per a festivals.