A l’Empordà, a tocar dels contraforts de la Garrotxa, hi ha un petit poble envoltat de camps de conreu, boscos mediterranis i rierols. En aquest poble, dos germans, l’Anna i en Martí, tenen una empresa, La Muga, SL, dedicada a la producció i la comercialització de productes gastronòmics elaborats amb matèries primeres locals. Actualment, s’estan plantejant aprofitar els subproductes resultants del seu procés de producció. En concret, preveuen instal·lar un sistema de reutilització de l’aigua procedent de la transformació de matèries primeres, que serà filtrada i purificada per mitjà de tecnologia natural abans de ser reincorporada al circuit productiu. Aquesta proposta desperta la curiositat de la Carme, la germana petita, que els demana que li expliquin en què consisteix exactament aquest sistema de reutilització de l’aigua. En Martí, però, li respon que aquesta informació no la hi pot facilitar, ni a ella ni a ningú, perquè és una estratègia empresarial.
L’empresa va néixer com una societat limitada (SL) per la seva mida reduïda i per a facilitar-ne la gestió familiar. Tanmateix, després d’uns anys d’activitat i d’un creixement constant, els germans es plantegen modificar-ne la forma jurídica i convertir-la en una societat anònima (SA).
L’Anna considera que ara és el moment ideal per a internacionalitzar el negoci, i per això vol obrir una sucursal comercial a Flandes, on hi ha una demanda creixent de productes gastronòmics mediterranis. Aquesta ampliació permetria augmentar la dimensió del negoci a través d’inversions en la pròpia estructura. L’Anna considera que establir una sucursal a Flandes ajudaria a diversificar els canals de comercialització i a millorar la competitivitat de La Muga, SL en relació amb altres empreses del sector. En Martí, tanmateix, no veu del tot clara la viabilitat d’aquest procés d’internacionalització, especialment pel que fa a la viabilitat comercial, i proposa elaborar un pla de negoci.