Mentrestant, que l’utilitarista no es cansi mai de proclamar que la moral de l’autosacrifici és una possessió que li pertany a ell amb el mateix dret que els pertany a l’estoic o al transcendentalista. La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres. Només es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en ell mateix. Un sacrifici que no augmenta, o no tendeix a augmentar, la suma total de felicitat, el considera malaguanyat. L’única autorenúncia que aplaudeix és la que es consagra a la felicitat dels altres, o a algun dels mitjans que la faciliten; sigui la de la humanitat considerada col·lectivament, sigui la d’individus particulars dins dels límits imposats per l’interès col·lectiu de la humanitat.
John Stuart MILL. Utilitarisme, II