Pregunta 1B

L’enfocament utilitarista […] mesura la qualitat de vida en una nació fixant-se en la utilitat […], entenent per utilitat la satisfacció de preferències. […] L’enfocament utilitarista té la virtut d’interessar-se per les persones: mesura la qualitat de vida d’acord amb el que la gent manifesta sobre com se sent […]. L’enfocament utilitarista […] presenta quatre problemes […]. Una tercera objecció […] se centra en la mal·leabilitat social de les preferències i les satisfaccions. Les preferències no venen donades de forma fixa: responen a les condicions socials. Quan la societat ha posat certes coses fora de l’abast d’algunes persones, aquestes, normalment, aprenen a no voler tals coses; formen el que Elster i Sen anomenen preferències adaptatives. De vegades, l’adaptació es produeix, fins i tot, després que la persona volgués, inicialment, aquesta cosa. El títol mateix del llibre d’Elster, Raïm verd, s’inspira en la faula de la guineu que diu que el raïm és verd just a partir del moment en què s’adona que no pot abastar-lo. De vegades, tanmateix, les persones aprenen, des del principi, a no voler aquests béns perquè estan situats fora dels límits assequibles per als individus del seu gènere, la seva raça o la seva classe. Les dones a qui s’ha educat amb un model de com ha de ser una ‘dona com cal’, segons el qual una dona no treballa fora de casa i no té gaires estudis, sovint ja no solen desenvolupar el desig de fer aquestes coses i, per tant, poden declarar-se satisfetes amb el seu estat, encara que se’ls hagin negat oportunitats que, si les haguessin tingut, les haurien aprofitat i gaudit. Altres grups marginats també tendeixen a interioritzar el seu estatus de ciutadans de segona classe. En definir l’objectiu social en termes de la satisfacció de les preferències que de fet es tenen, els enfocaments utilitaristes solen reforçar l’statu quo, cosa que pot ser molt injusta. Martha C. Nussbaum. Crear capacitats, capítol 3 Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre vuitanta i cent vint paraules.)