P3) El iode 131 (131I), descobert per Glenn Seaborg i John Livingood el 1938, és un important radioisòtop que s'utilitza en la radioteràpia posterior a la tiroidectomia en els casos de càncer de tiroide. Té un període de semidesintegració de 8,02dies i es transforma en xenó (Xe) mitjançant una emissió primària β−, seguida d'una emissió γ de 364keV.
Dades: Constant de Planck, h=6,62×10−34Js. Massa de l'electró = 9,11×10−31kg. Velocitat de la llum, c=3,00×108ms−1. 1eV=1,60×10−19J. Nombre atòmic del iode = 53.