Pregunta 3B.3

Exercici 3. Opció B
[4 punts en total]
Llegiu atentament el text següent.
S’ha retret vivament als nous artistes pintors llurs preocupacions geomètriques. Amb tot, les figures geomètriques són l’element essencial del dibuix. La geometria, ciència que té com a objecte d’estudi l’extensió, la mesura i les relacions d’aquestes figures, ha estat sempre la regla mateixa de la pintura.
Fins ara, les tres dimensions de la geometria euclidiana eren suficients per a les inquietuds que el sentiment de l’infinit posa en l’ànima dels grans artistes.
[…] Avui els savis ja no s’atenen a les tres dimensions de la geometria euclidiana. Els pintors han estat conduïts d’una manera natural i, per dir-ho així, per intuïció, a preocupar-se de les noves mesures possibles de l’extensió que en el llenguatge dels tallers moderns es designava conjuntament i breument amb el terme quarta dimensió […].
Els grans poetes i els grans artistes tenen com a funció social renovar sense parar l’aparença que revesteix la natura als ulls dels homes.
[…]
En representar la realitat concebuda, el pintor pot donar l’aparença de tres dimensions, pot, d’alguna manera, «cubicar». No podria fer-ho reproduint simplement la realitat vista, si no és que fa un trompe-l’oeil en escorç o en perspectiva, la qual cosa deformaria la realitat de la forma concebuda.
[…] És l’art de pintar nous conjunts mitjançant elements imitats, no de la realitat de visió, sinó de la realitat de concepció.
Extracte del manifest escrit per Guillaume Apollinaire l’any 1913 3.3. Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual pertany el text. Escriviu un màxim de vuitanta paraules (aproximadament vuit línies).

[3 punts]