Pregunta 2B.3

Opció B
[4 punts en total]
Llegiu atentament el text següent.

La qüestió del temps en la pintura és un tema [que] havia separat fins ara dos camps de l’art: el de la pintura i el de la música. La separació aparentment clara i correcta entre pintura-espai (pla) i música-temps es torna […] dubtosa de sobte. […] El punt és la mínima forma temporal. Des de l’àmbit purament teòric, si el punt és […] una unitat clarament determinada, la seva relació amb el pla bàsic ha de constituir, en certs casos, un mitjà d’expressió suficient. […] La composició és la subordinació interiorment funcional dels elements aïllats. […] Llavors la composició requereix, si més no, bitonalitat. […] En el moment en què el punt es desplaça del centre del pla bàsic (construcció descentralitzada), la bitonalitat es torna perceptible. […] Aquest segon so, que en la construcció centralitzada va poder passar desapercebut, ara es fa evident […]. Un doble d’aquest punt en el pla donarà, és clar, un resultat encara més complex. La repetició és un mitjà poderós per a incrementar la commoció interior. […] Els punts són presents en totes les arts. […]
Ja en les formes antigues de ballet hi havia «Pointen», terme derivat de point (‘punt’). Córrer de puntetes equival a anar esquitxant el terra amb punts. El ballarí, mitjançant salts, també evoca el punt.
[…] El salt a la «dansa moderna» es pot oposar, en alguns casos, al clàssic salt del ballet, en el sentit que aquest construïa una vertical recta, mentre que el «modern» determina de vegades una superfície pentagonal amb cinc puntes, que són el cap, les mans i els peus, i en la qual els deu dits constitueixen deu punts més petits (per exemple, els de la figura de la ballarina Palucca). També les rígides i breus immobilitzacions poden ser considerades punts. Puntuació activa i passiva, per tant, en relació amb la forma musical del punt. […]
Els punts en la música es poden obtenir mitjançant una enorme varietat d’instruments, especialment els de percussió, com el piano, que executa composicions completes exclusivament a través de la confrontació i la continuïtat de mers sons puntuals.
En l’àmbit concret de la pintura constituïda per l’obra gràfica, el punt desenvolupa les seves forces autònomes amb una nitidesa especial: l’instrument material presta a aquestes forces diverses possibilitats d’expressió, que inclouen multiplicitat de formes i mides, i transformen el punt en un ens d’innombrables sonoritats.
Extracte del llibre Punkt und Linie zu Fläche: Beitrag zur Analyse der malerischen Elemente («Punt i línia sobre el pla: contribució a l’anàlisi dels elements pictòrics»), de Vassili Kandinski.
Munic: Albert Langen, 1926. [En l’edició espanyola de Paidós falten quatre punts dels dits de la mà esquerra de la ballarina Palucca]
3. Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual pertany el text. Escriviu un màxim de cent vint paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes.

[3 punts]