Pregunta 2B.3

Opció B
[4 punts en total]
Llegiu atentament el text següent.
Malgrat estar enterament convençut que mai no podríem arribar a ser absolutament «objectius», sentia que es podia ser cada vegada menys subjectiu, i aconseguir que el subjectivisme no predominés més en el nostre treball.
Vaig excloure cada vegada més de les meves pintures les línies corbes, fins que finalment les meves composicions van consistir únicament en línies horitzontals i verticals, que formaven creus, cadascuna separada i destacada de les altres. Observant la mar, el cel i les estrelles vaig buscar definir la funció plàstica a través d’una multiplicitat de verticals i horitzontals que es creuaven.
[…] Les línies verticals i horitzontals són l’expressió de dues forces en oposició; això existeix a tot arreu i ho domina tot; la seva acció recíproca constitueix la vida. Vaig reconèixer que l’equilibri de qualsevol aspecte particular de la naturalesa resideix en l’equivalència dels elements que s’oposen.
[…] En les meves primeres pintures, l’espai encara era un fons. Vaig començar a determinar formes: les verticals i les horitzontals es van convertir en rectangles. Encara apareixien com a formes destacades sobre un fons; el seu color era encara impur.
Sentint la falta d’unitat, vaig aproximar aquests rectangles, l’espai es va fer blanc, negre o gris; la forma es va fer vermella, blava o groga. Mantenir les horitzontals i verticals del període anterior era equivalent a unir els rectangles en tota la composició.
[…] Més tard, a fi de suprimir la manifestació de plans com a rectangles, vaig reduir el color i vaig accentuar les línies que els limitaven, creuant-les. Així, els plans no sols van ser tallats i suprimits, sinó que les seves relacions es van fer més actives. El resultat va ser una expressió molt més dinàmica.
Aquí també vaig comprovar el valor de les particularitats destructives de la forma i vaig obrir així el camí a una construcció universal.
Vaig comprendre que la unitat resultant de l’equivalència dels oposats havia de ser expressada d’una manera clara i categòrica. D’acord amb els temps moderns, d’una manera clara i categòrica.
D’acord amb els temps moderns, em va semblar que aquesta unitat podia ser creada en una forma més real que la que s’havia fet en l’art del passat.
A través de les meves experiències plàstiques, vaig comprovar que únicament aconseguiria això mitjançant la supressió de tota forma particular.
Traducció d’un extracte del text de Piet Mondrian «Hacia la verdadera visión de la realidad», publicat a La pureza de la pintura: Nuevo realismo y arte abstracto (2020), p. 10-13. – 11 –
3. Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual pertany el text. Escriviu un màxim de cent vint paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes.

[3 punts]