Pregunta 2B.2

Opció B
[4 punts en total]
Llegiu atentament el text següent.
Geometria. Per què un quadre amb formes «geomètriques» s’anomena «geomètric», mentre que un quadre amb formes de plantes no s’anomena «botànic»?
O potser es pot anomenar «musical» un quadre que representi una guitarra o un violí?
[…]
Després del període paisatgístic, quan ja estava «admès», la premsa, el públic i fins i tot els artistes es van espantar una vegada més en veure que es pintaven cada cop més «bodegons» (natures mortes). Aleshores deien que el paisatge era almenys una mica viu (nature vivante) i que era apropiat anomenar aquell altre tipus de pintura «nature morte».
Però el pintor reclamava objectes sobris, silenciosos, gairebé insignificants. Com és de silenciosa una poma comparada amb un laocoont!
I més silenciós encara, un cercle. Més que una poma. La nostra era no és perfecta, però entre les rares «novetats» importants o noves qualitats de l’ésser humà cal apreciar una capacitat creixent: la de sentir un so en el silenci. I igual que es va substituir l’home sorollós pel paisatge més silenciós, el paisatge es va canviar per l’encara més silenciós bodegó. I encara s’ha anat més lluny: avui dia, un punt en un quadre pot arribar a dir més que un rostre humà.
Una vertical que s’ajunta amb una horitzontal genera un so gairebé dramàtic. El contacte de l’angle agut d’un triangle amb un cercle, en realitat, no causa menys efecte que el del dit de Déu amb el dit d’Adam a Miquel Àngel.
I, si els dits no són anatomia ni fisiologia, sinó més, concretament, si són mitjans pictòrics, el cercle i el triangle no seran geometria, sinó més: mitjans pictòrics. De vegades, el silenci parla més fort que el soroll, i el mutisme desenvolupa una eloqüència nítida.
Naturalment, la pintura abstracta pot utilitzar, a part de les formes anomenades «molt estrictes i geomètriques», un nombre indeterminat de formes anomenades «lliures» i, a més dels colors primaris, infinitat de tonalitats, sempre en consonància amb l’objectiu de cada quadre. En aquest assaig no hi ha espai per a dilucidar per què l’ésser humà comença a desenvolupar aquesta capacitat aparentment nova. Per al que vull dir només cal apuntar que aquesta capacitat va unida a la facultat de sentir l’essència o el «contingut» de l’home sota la superfície de la natura.
Traducció del fragment de l’assaig Réflexions sur l’Art Abstrait («Reflexions sobre l’art abstracte») que Kandinski va publicar a Cahiers d’Art, núm. 1, l’any 1931. El text citat és una traducció d’un extracte del llibre de Vassili Kandinski Escritos sobre arte y artistas, publicat l’any 2002 per Síntesis (p. 134-139). – 11 –
2. Relacioneu una obra d’aquest mateix moviment i el seu autor/a amb les paraules o els conceptes clau del text que heu indicat en la pregunta 1.

[0,75 punts]