Pregunta 3.2

Exercici 3
[4 punts en total]
Llegiu atentament el text següent.
Conversa entre Y, aficionat a la pintura X, pintor naturalista i Z, pintor abstracte-realista Y: I el predomini d’allò tràgic cessa mitjançant la destrucció de la forma?
Z: La forma, per la seva limitació, impedeix l’expansió: el que és tràgic és això mateix. Si la limitació no existís, tot el que és tràgic desapareixeria amb ella, però alhora desapareixeria també tota aparença de realitat als nostres ulls. D’aquí que a la plàstica la limitació no pugui ser abolida del tot, però es pot vèncer la seva força dominant. La limitació ha de ser interioritzada: la forma s’ha de fer mitjançant el pla i la línia recta.
Y: I l’expansió?
Z: En la forma, l’expansió se sol expressar vagament contra la nitidesa definida de la limitació.
Per això aquesta darrera predomina. L’expansió, la manifestació plàstica de la força vital, ha de ser portada de la vaguetat a la definició per a poder actuar plàsticament, per a poder contraposar-se en equivalència a la limitació interioritzada.
Y: La Nova Plàstica és, doncs, la plàstica de la limitació interioritzada i de l’expansió […] definida?
Z: Sí. I ja li vaig dir que això conté la plàstica de la línia recta i del pla: l’expansió i la limitació no es poden expressar en equivalència, sinó mitjançant la línia recta. Aquests dos extrems s’expressen plàsticament per mitjà de la diferència de posició duta a l’extrem, és a dir, per mitjà de l’angle recte.
Y: I com s’expressen en el color l’expansió i la limitació?
Z: Mitjançant la relació dels colors entre si, però també mitjançant el color com a tal. De la mateixa manera que la línia ha de ser oberta, recta, per a expressar l’expansió en allò que s’ha definit exacte, el color ha de ser, per a la mateixa expressió, obert, pur, clar. Si és així, resplendeix de força vital; si és tancat i tèrbol, reté la força vital i expressa el predomini de la limitació, és a dir, allò tràgic.
Mitjançant la seva tècnica, sobretot mitjançant la seva plàstica del pla, la Nova Plàstica està en condicions d’arribar, també pel color, a l’expressió equilibrada «de l’un i l’altre».
Y: El que vostè deia de la línia i del color són, doncs, veritats generals… Que estrany que no se n’hagi generalitzat l’acceptació com a tals veritats!
Traducció d’un extracte del capítol «Estudio de Z» del llibre de Piet Mondrian Realidad natural y realidad abstracta, publicat el 2009 a Mèxic per Ediciones Coyoacán (p. 112-113).
Observeu atentament les imatges següents.
A dalt, René Magritte. Golconda (1953). Col·lecció Menil, Houston, Texas. A baix, captura de pantalla de YouTube del videoclip de la cançó ME! (2019), de la cantant Taylor Swift en col·laboració amb Brendon Urie, dirigit per Dave Meyers.
3.2. Per a la representació de l’apartat 3.3, haureu de prendre com a referent una obra d’un altre autor/a del moviment al qual pertany la pintura de René Magritte. Indiqueu quina obra i quin autor/a trieu com a referent.