Exercici 3 [4 punts en total] Llegiu atentament el text següent. Com que la llum és l’essència de la nostra existència, l’obra d’art que no s’ocupi de la llum no té raó de ser. Sense llum no tindrà ni unitat ni amplitud —serà petita, miserable, mal concebuda, circumscrita necessàriament a la matèria. Res en el nostre món no es pot separar del seu context, i la nostra visió —les nostres impressions, si preferiu aquest terme— només pot ser el resultat de les relacions mútues o dels valors donats per la llum, i han de tenir una tonalitat dominant que la mirada capti. Hi ha una altra qüestió de la qual no s’ha parlat mai, i que tanmateix és d’enorme importància; quan mirem espontàniament per primera vegada un objecte a la natura, experimentem un desplaçament de les tonalitats, un eixamplament del que veiem, un efecte que canvia després d’aquesta primera impressió. Això és perquè, després d’aquesta primera visió, la nostra ment recupera la seva mandra i destrueix aquest moment de vida veritable, de visió plena, durant la qual experimentem una transposició de valors, i els del fons passen cap endavant i els de davant cap enrere. I encara que això es percebi més clarament a l’instant inicial no és menys cert que es pot continuar veient en qualsevol moment posterior. […] ¿Potser no és la veritat de la primera impressió, carregada com està de poesia i de suggestió, infinitament més significativa que qualsevol altra veritat, basada en el coneixement acumulat dels fets? L’art és un llenguatge emocional; i la precisió matemàtica no es presta a expressar les nostres emocions. Tenim així davant nostre una perspectiva cromàtica molt diferent de la perspectiva tradicional, material; i sostinc que no hem de seguir el mètode de les celebritats reconegudes que han mesurat, i continuen mesurant, el primer pla i el segon pla, i segueixen els fets materials de les formes. Ja no cal caminar al voltant d’una obra de guix, fusta, bronze o marbre, com no cal voltar un quadre; l’escultura que no necessiti que hi girin al voltant serà infinitament més suggeridora, íntimament viva, completa i gran. Traducció d’un fragment de l’article de Medardo Rosso publicat al Daily Mail el 17 d'octubre del 1907, a partir de la versió en castellà publicada per Casimiro Libros al llibre La escultura como emoción, 2023, p. 39-41.