Exercici 3 [4 punts en total] Llegiu atentament el text següent. Representació i ofici En pintura, la simultaneïtat és adequada a la representació o a l’ofici. Els mitjans reals han d’assegurar la funció representativa. Els mitjans reals són els colors en els seus contrastos, els seus moviments. Els seus moviments només existeixen realment en les funcions de les superfícies simultànies, amb profunditats (profunditats de la matèria que són el començament dels mitjans) obtingudes pel creador dels contrastos simultanis. Els contrastos simultanis són formals en la direcció que pren la pintura actual. I aquí rau la diferència inicial que podem trobar, més enllà de les diverses escoles, en l’ofici nou dels contrastos simultanis. La simultaneïtat —diuen certs pintors orientats en el sentit dinàmic— només és una paraula que no té valor representatiu i ells (futurisme) avui arriben al seu punt mort: geometria, mecanicisme, dansa geomètrica, etc. No hi ha geometria en l’ofici simultani (Saint-Séverin, 1909-1910; Finestres, 1912), cap objecte abstracte com en el cubisme. El món no és la nostra representació recreada pel raonament (cubisme), el món és el nostre ofici. D’aquí ve una inspiració nova que treballa amb la torre, els ponts, les cases, l’home, la dona, les joguines, els ulls, les finestres, els llibres, Nova York, Berlín, Moscou. Soc a Sant Petersburg, al llit; a París, els meus ulls veuen el sol. Tot té un valor per contrast; no hi ha color fix, tot és color per contrast, tot és color en moviment, tot és profunditat. Per descomptat, els contrastos són presents en tota la pintura fins als nostres dies, en els pintors venecians, en els perses, els xinesos, els hindús, els negres, en els pintors moderns francesos i de tots els països. Aquests contrastos es manifesten en superfícies successives o geomètriques. Les obres mestres donen testimoniatge d’un cert moviment de les superfícies. Les noces de Canà de Veronese són pura mestria pel que fa a l’ús magistral del color en superfícies. No hi ha profunditat, ja que els colors són utilitzats linealment, successivament, i, quan ell vol buscar la profunditat, recorre a la perspectiva (mecanisme successiu). Traducció i adaptació d’un extracte de la segona part del llibre Robert Delaunay. Papeles inéditos compilados por Pierre Francastel, «Notas históricas sobre pintura», publicat el 2018 per Cactus (p. 114-115).