De la urbanització dispersa a la ciutat de baixa densitat
Una de les característiques més rellevants del procés d'urbanització contemporani a Catalunya i al conjunt de l'Europa meridional és, sens dubte, la dispersió d'activitats i de poblament sobre el territori. En les darreres dècades el fenomen ha crescut tant que alguns autors han pogut parlar de «ciutat estesa», de l'«explosió de la ciutat» o de la «fi de la ciutat». Aquesta dispersió comporta, certament, uns quants avantatges importants per al benestar de la població, com ara la reducció de les desigualtats territorials a l'interior de cada regió, la difusió de les formes de vida urbana i l'accessibilitat als serveis des de qualsevol punt del territori. A més, com ha explicat Francesco Indovina, avui el desenvolupament tecnològic permet l'existència de la «condició urbana», és a dir, de la qualitat de vida, el nivell d'informació i l'accés als serveis, que tradicionalment s'ha associat a la ciutat independentment de la «forma urbana».
Ara bé, el fet que la dispersió de la urbanització comporti avantatges i no sempre impedeixi l'existència de condicions de vida urbana no implica, de cap manera, que aquesta sigui la forma d'ús i l'ocupació del territori més sostenible, eficient i equitativa. Ans al contrari, la dispersió planteja problemes ambientals, funcionals, econòmics, socials i polítics de gran pes [...].