Pregunta 3.1

Exercici 3
[3 punts en total]
Reindustrialitzant la desindustrialització Catalunya, com moltes altres economies avançades, ha viscut un procés de desindustrialització des dels anys setanta del segle xx que s’ha accelerat amb el pas del temps, alhora que es produïa una progressiva terciarització de l’economia. En els darrers trenta anys, la indústria manufacturera ha perdut molt de pes en l’ocupació: ha passat de representar més del 30 % a menys del 20 %. Des de l’any 2000, ha caigut del 25 % al 14 % i ha perdut un 40 % dels assalariats. […]
Els principals problemes d’aquesta desindustrialització han estat causats per la contracció de la demanda interna, que havia viscut uns quants anys de gran creixement, en bona part a causa d’un desenvolupament desmesurat de la construcció, i també per l’augment de la competència dels països emergents, en particular per la irrupció de la Xina com un actor global, amb uns costos imbatibles en els sectors més intensius en mà d’obra. […]
I a partir d’aquí, què? Doncs hem de treballar per aconseguir reindustrialitzar. […] La nova indústria ha de tenir més valor afegit; ha de ser més innovadora, més tecnològica, més internacional, menys manufacturera, de més servei; ha d’estar més integrada amb altres empreses.
Adaptació d’un text de Josep González publicat a Món Empresarial [en línia] (20 maig 2015)

1. A què es refereix l’autor del text quan esmenta la desindustrialització dels anys setanta?
   Quina en va ser la causa? Quines conseqüències immediates va tenir en la indústria catalana?

[1,5 punts]