Defectes de la globalització
Fa temps que hem entrat en una època de globalització. Les matèries primeres i els productes acabats tenen el món com a mercat i cadascú pot buscar el producte que més l’interessi i a més bon preu. Però aquesta globalització té problemes quan hi ha un enfrontament entre potències en què una disposa de productes que l’altra no té. Ho estem veient a la guerra entre Ucraïna i Rússia. Els qui pateixen són els membres de l’OTAN, on hi ha aliats d’Ucraïna, perquè no tenen prou gas, atès que els el proporciona Rússia.
A Espanya, el govern ha decidit construir una fàbrica de microxips per evitar el problema que li ha creat la Xina tallant la seva producció. La globalització, per tant, té defectes.
Un altre dèficit és el fet que alguns minerals o matèries primeres són a països pobres i no desenvolupats, i els qui hi viuen no tenen el capital necessari per a explotar-los pel seu compte. Aleshores són les grans companyies estrangeres les que es fan càrrec d’aquesta explotació i deixen les engrunes en forma de salaris baixos als treballadors i els propietaris dels terrenys. És una de tantes coses que s’haurien d’evitar, i, segurament, l’ONU hauria de controlar-ho.
Els problemes que comporta la globalització es poden resoldre, però tenen l’inconvenient que el preu dels productes s’encareix per als compradors. Els Estats Units vendran ara gas liquat a Europa i segurament els compradors es trobaran amb un gas igual de bo però més car que el que compraven als russos.