Aleshores, amb to de súplica, Príam pronuncià aquestes paraules:
«Recorda't del teu pare, Aquil·les semblant als déus, és de la mateixa edat que jo, vorejant el llindar de la funesta vellesa. Potser a ell també, per totes bandes, l'afeixuguen els veïns, i no té ningú que el defensi d'Ares i de la sort adversa. Ara, ell almenys s'alegra en el seu cor sentint que tu estàs viu, i espera cada dia veure el fill estimat tornant de Troia.
En canvi jo, mil vegades desgraciat, després d'engendrar fills excel·lents a la vasta Troia, ni un no me n'ha quedat, que ja és dir. En tenia cinquanta quan van arribar els fills dels aqueus: dinou eren d'un mateix ventre, i els altres me'ls van parir les dones del palau. Ares impetuós va afluixar els genolls de molts d'ells, però aquell que per a mi era l'únic que protegia la ciutat i tots nosaltres, aquest, Hèctor, tu l'has mort no fa gaire, mentre defensava la terra pàtria. Per això vinc ara a les naus dels aqueus per suplicar-te per ell, i porto un generós rescat.
Respecta els déus, Aquil·les, i tingues pietat de mi, recordant el teu pare; jo encara soc més digne de pietat ja que he gosat allò que cap altre mortal sobre la terra havia gosat de fer: acostar els meus llavis a la mà de l'assassí del meu fill.»
(Traducció de Francesca Mestre)