Pregunta 4.2

Llegiu atentament el passatge següent d'una de les lectures obligatòries i escriviu una redacció d'entre cent cinquanta i dues-centes paraules sobre el seu contingut, que inclogui les respostes a les qüestions que trobareu a continuació del text.

No creia tampoc que les teves lleis, les lleis d'un home mortal, fossin tan fortes que donessin la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperibles dels déus, perquè aquestes tenen validesa no d'avui, ni d'ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quan existeixen. Jo no tenia intenció de presentar-me a la justícia dels déus per transgredir-les, enduta per la por a les decisions de qualsevol home. Que havia de morir ja ho sabia, per què no?, encara que tu no haguessis fet la proclama. I si moro abans de temps, jo penso que és un guany, i a qui, com jo, viu entre infortunis, per què no li ha de ser un guany la mort? I que m'atenyi aquesta malastrugança no és per a mi gens dolorós. En canvi, si comportés que un fill de la meva pròpia mare, mort, restés insepult, això sí que m'entristiria. Les teves amenaces, en canvi, no em preocupen. I si ara et sembla una bogeria això que he fet, tal volta el boig és el jutge que em condemna per boja.
(Traducció de Joan Castellanos)

— Qui és el personatge que parla i a qui s'adreça? Expliqueu breument quina relació de parentiu tenen.
— Digueu l'autor, el gènere i el títol de l'obra a la qual pertany aquest passatge, i feu un resum del que passa a l'obra.
— Escriviu el nom de dos personatges més de l'obra i expliqueu qui són.
— El personatge que parla en aquest passatge distingeix entre la llei dels homes i la llei no escrita dels déus, que també s'anomena llei natural. Quina d'aquestes dues lleis decideix no obeir aquest personatge i quines en són les conseqüències? Us sembla un acte de valentia o de bogeria? Raoneu la resposta i poseu un exemple contemporani d'un dilema semblant.