Els Ballets Russos van actuar a Espanya entre 1916 i 1918, i Diàguilev va intentar presentar un ballet autènticament espanyol amb el qual agrair a Alfons XIII que acollís la companyia i en facilités el trànsit per Europa durant la Primera Guerra Mundial. Després de diversos intents més o menys fallits, Léonide Massine va crear el 1919 El sombrero de tres picos, un ballet que va marcar la presència espanyola en la modernitat coreogràfica dels Ballets Russos. L'obra va sorgir de la pantomima El corregidor y la molinera que Manuel de Falla preparava sobre el llibret de María Lejárraga basat en la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón. El ballet va modificar parcialment la dramatúrgia i la partitura a instàncies de Diàguilev i Massine, i va comptar amb dissenys de Pablo Picasso. El mateix Léonide Massine va interpretar el Moliner protagonista i va donar rèplica a la gran Tamara Karsàvina —la Molinera—, la qual va fer una mostra de la tècnica i el mestratge escènics destil·lats en la seva ja llarga carrera.
Léonide Massine, home cultivat i curiós, amb un elevat sentit de la teatralitat fruit de la seva formació a l'Escola del Ballet Bolxoi i una carrera incipient com a actor de teatre que es va veure truncada per l'aparició en la seva vida de Diàguilev, es va imbuir de dansa espanyola durant les seves estades a Espanya. A través d'artistes de flamenc com Félix Fernández —que va ser contractat per Diàguilev per a ensenyar el ball espanyol als artistes dels Ballets Russos— o dels cèlebres bailaores Macarrona i Ramírez a Sevilla, Massine va ser capaç d'abstreure l'essència de la dansa espanyola i trobar el seu llenguatge propi evitant una recreació literal dels balls populars. El sombrero de tres picos faria cristal·litzar l'al·legoria espanyola banyada de modernitat com anteriorment ho havien fet, amb el món oriental, ballets de Fokine com Schéhérazade o Les danses polovtsianes del Príncep Ígor.
Si Falla amb la partitura i Picasso amb l'escenografia, el vestuari i el maquillatge van partir de la tradició espanyola per a trobar la seva estilització escènica, Massine va recórrer el camí invers i va emprar nombrosos elements de la dansa acadèmica tradicional, els quals va esquitxar generosament amb l'essència de les estampes espanyoles amb les quals s'havia familiaritzat.
Traducció d'un fragment de COMPANÍA NACIONAL DE DANZA DE ESPAÑA. Les Ballets Russes. Cuadernos educativos de la CND [en línia] (2019)
[Imatge: fotografia en blanc i negre de Manuel de Falla i Léonide Massine, a Granada, davant d'una font i arquitectura d'estil àrab/nassarita. Font: Archivo Manuel de Falla.]