Tots els historiadors americans semblen coincidir a l'hora d'explicar la demora en el desenvolupament, i fins i tot l'acceptació, de la dansa com a activitat social en el marcat puritanisme que la tradició protestant havia dictat al país. El rebuig total al cos humà i les seves necessitats físiques van fer que, durant la major part de la seva història, la dansa no deixés de ser sinó una activitat molt censurable que impedia la total espiritualitat exigida per la societat, la moral i la religió protestant imperants. El fenomen que va propiciar sens dubte el canvi de valors que afectaria d'una manera radical el desenvolupament de la dansa als Estats Units va ser la gradual emancipació de la dona en totes les àrees de la societat de principis del segle xx. [...]
Sens dubte, de totes les personalitats que havien d'iniciar el llarg camí de la dansa moderna als Estats Units, destaca el paper exercit per Martha Graham, tant en el pla artístic com en el tècnic. Juntament amb Doris Humphrey, Graham establiria les bases del que avui considerem com la font de la dansa moderna i contemporània, i és gràcies a aquestes dues dones que començarà a emergir una tècnica pròpia per a poder expressar, en les seves paraules, aquestes «noves actituds i sentiments sobre la vida en un món de grans canvis sociològics, psicològics i històrics». [...]
Al contrari que Saint-Denis i Shawn, que sempre van considerar el ballet clàssic com una de les fonts que calia prendre en consideració a l'hora de reformular els seus llenguatges, tant Graham com Humphrey van partir de la premissa que el ballet clàssic i el seu vocabulari no eren útils per al mitjà d'expressió que s'intentava desenvolupar i, per tant, van ser íntegrament descartats per a, almenys simbòlicament, intentar crear un nou llenguatge que s'adeqüés als nous continguts.
Traducció i adaptació fetes a partir del text d'Ana ABAD CARLÉS. Historia del ballet y de la danza moderna. Madrid: Alianza Editorial, 2004, p. 232-233, 236-237
[Imatge: fotografia en blanc i negre d'una classe de dansa en un estudi amb barres al fons. Un grup de ballarines, vestides amb roba de pràctica (samarreta negra i pantalons o malla), estan estirades al terra fent una obertura de cames (spagat lateral) amb el tronc inclinat cap endavant i un braç estès. La composició mostra diverses fileres de ballarines en la mateixa posició. Peu de foto: The Graham Technique, Tamar Ashdot. FONT: https://www.flickr.com/photos/tamarash/5306429410.]