La tradició catalana
Ell [Déu] solament té poder de crear i restaurar els pobles [...]. Mes venint al cas particular del regionalisme, la raó i l'experiència ens demostraran que la religió ha d'ésser la restauradora, i que sens ella és impossible fer cosa de durada i sòlida. Havem fet notar la importància que el sentiment té en el regionalisme, de manera que, apagada aquella afecció de l'ànima, la regió per si mateixa es desvaneix. El sentiment de la naturalesa es troba també en l'amor regional; mes aquell cerca son complement natural en el pensament religiós, i en ell troba l'eficàcia pràctica per a arreglar la vida. Amem la vall en què nasquérem, la vila en què veiérem la primera llum, l'encontrada del nostre origen; mes aquesta amor quedarà vençuda per les magnificiències del luxe i la seducció dels plaers, si dit sentiment d'amor al país nadiu no està consagrat per la religió.