Pregunta 3c

3. Comenteu el poema «Només un arbre, a la vorera, porta…», pertanyent a la secció «Rosa secreta» del llibre Imitació del foc, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
   a) La mètrica i l’estructura del poema (podeu fer una paràfrasi de cada part).
   b) El tema del poema i la mena de relació que el poeta estableix amb la natura i, especialment, amb el mar.

c) El sentit simbòlic dels elements naturals (l’arbre, el mar i l’aigua, les planúries).

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Només un arbre, a la vorera, porta… A Amàlia Tineo

Només un arbre, a la vorera, porta

el tremolor del mar, i el frec de fulles

retorna el benefici de les ones.

Les roques mortes en arenes mortes viuen només uns brins d’herba poruga.

Mar foll de gris i verd i força d’aire:

trenca cristalls sobre la costa blana!

Aprèn l’ombra llunyana, blava i blanca,

dels núvols plens de vent i pròdigs d’ales.
Només en mi pots créixer més i estendre

més pura sal, més amagada pedra,

i encara retrobar-te en camins foscos

per balenes remotes i algues velles.

Però jo m’he perdut en les planúries que han oblidat la dansa, el crit de l’aigua,

entre alzines i roures, entre llunes

sense rius, sense pous, sense ones altes.
La Magdalena, agost 1934