Pregunta 3c

La relació del pastor amb la natura i la creació artística.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Un dia, quan ell acabava de parlar, ella, mirant-se’l amb una mirada rendida d’enamorada i resumint en quatre mots totes ses admiracions, li preguntà: —Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?
El pastor somrigué senzillament. —Jo no fai res per a sebre res, ermitana. —Doncs, qui vos les ha ensenyades, totes aquestes rondalles?
El pastor es tirà el pelut enrere, i la pal·lidesa de son front, prenyat de pensaments, semblà fer una mena de resplendor. —Unes, les més petites —respongué amb lentitud—, me les contaren els avis de Sant Ponç; les atres… Nostro Senyor… I com vegés que la dona seguia mirant-lo sense pestanyejar, aclarí la misteriosa resposta: —Con vegi un paratge nou de la muntanya, m’assegui tot solic i me’l miri bé una bella estona; i mirant-me’l, senti una escalfor en la boca del cor, i de mica en mica aqueia escalfor me se’m pugi en amunt com una fumera, i m’ompli el cap i me fa rumiar, rumiar… I com si una veu me les anés dient, me venen totes les coses que hi deuen havere passades en aqueis paratges… I per això jo digui que me les conti Nostro Senyor, perquè, digueu: pot éssere atra que la veu de Nostro Senyor aquesta que un hom se senti ací dedins con rumia?
I en els ulls serens del creador hi resplendí la fermesa d’una santa convicció, enterament innocent de presumpcions, mentre la Mila sentia que, davant l’altesa de l’elet,* ella s’humiliava fins a la pols de la terra.

• elet: ‘elegit’.