Pregunta 3c

3. Comenteu aquest fragment del capítol vii («Primavera») de Solitud, de Víctor Català.
   Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

c) La reacció dels personatges masculins davant aquest canvi.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Els primers dies de maig foren una meravella; tota la muntanya, embaumada1 de flaires,2 resplendent de clarors, plena de cantúries d’aucells, havia perdut son aspecte feréstec3 de mil·lenària i semblava retornar a sa jovenesa de muntanya, amb totes les dolçors de verge i totes les alegries de promesa. Cada dia, al llevar-se, la Mila hi descobria un nou embelliment, no percebut el dia abans; i descobria encara més: descobria que aquells embelliments es reflexaven en ella i que ella també, al compàs de la muntanya, feia una gran transmutació regressiva. Sos ulls, nets i clarífics,4 mes plens de serenors malincòniques,5 s’animaven amb sobtats llampegueigs,6 sos llavis s’envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències7 de pits de mare novella,8 i una lleugeresa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments.
A n’aquests canvis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma,9 que a n’ella mateixa la desconcertaven per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es multipliqués i la fes una dona nova per a cada moment de la vida. Com a les altes muntanyes llunyeres10 del fons de la davallada, semblava que a n’ella també la tornassolés11 tota, cos i ànima, una misteriosa llum interior. I aqueix canvi que ella sentia en si, els altres també l’hi sentien.
Un dia el pastor, abrigant-la de dalt a baix amb una mirada afectuosa, li havia advertit: —Vaja, ermitana, digueu pas mal12 de Sant Ponç, si seu13 dona de bé! Ha fet amb vós com una mena de miracle. Quan vàreu vindre ací, vos se figurava14 l’ànima contraclaror,15 i ara doneu goig de vore;16 seu la dona més fresca17 i regalada18 que haja atrapada19 en ma vida.
1.  embaumada: ‘perfumada’.
2.  flaires: ‘olors’.