Pregunta 3c

3. Comenteu aquest fragment d’Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

c) La relació entre les actituds de Cecília i els corrents ideològics de l’època del Modernisme.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Vergés: Què diu?
Cecília: L’àliga deixa el galliner, per sempre… Vergés (estupefacte): Però, se’n va… de veres…? Ara de seguida…? Així… sense meditar-ho… sense fer-se vostè mateixa la pro i la contra…?
Cecília: Així! Faré viatge amb ell!
Vergés: I a on va… no es pot saber?
Cecília: Amb el meu amic.
Vergés: Però, qui és un amic…? No és prudent… Cecília: Bah…! Si em vol jo aniré amb ell a l’altra part de món. És un home fort i només ell ha desvetllat els meus sentiments de dona…
[…]
Vergés (amb amor i tendresa): I la seva obra d’aquí dalt, doncs?
Cecília: La meva obra, abans que tot, és la meva vida! (Se’n va decidida per la porta del fons.)
[…]
Cecília: Vostè no farà res… Vergés: És estrany! Me dona ales i després vostè mateixa té el poder de descoratjar-me… per què això…? És inexplicable… però sento que sense la presència de vostè… Cecília: Ja ho sé… no faci res i serà millor. Deixi l’obra verge per a un altre… I ara decididament… adeu (Li dona la mà i somriu.) Vostè quedi’s entre les aigües encantades… Vergés (tornant-se, de sobte, agressiu): Me quedo entre les aigües encantades, és cert… però vostè se’n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles… i tan estèrils com les nostres…!
Cecília (triomfalment): Me deixo arrossegar per la corrent!
Vergés: I jo em deixo adormir en la quietud. No hi fa res. Anem per diferents camins, Cecília, però em sembla que ens trobarem… Cecília: Què vol dir?
Vergés: Ens trobarem, més tard, sense que l’un ni l’altre haguem fet res de profit!
Cecília: No ho sé…! Ell i jo podem anar errats… però portem una il·lusió, una fe… Lo que sento, i en tinc la convicció, és que si alguna cosa de gran hi ha en els temps futurs, no ens la portaran els homes com vostè… Salut…! (Desapareix per l’escala. Vergés es queda abatut, sense veu ni gest. Pausa.)
Vergés: Cecília! Escolti: una darrera paraula… (Una pausa.) Ha fugit com el vent…! Quines coses de fer! I semblava que em portés afecció. (Una pausa. Anant-se’n, amb pas vacil·lant.)
Els forts s’ajunten i se’n van…

(Desapareix per la porta de l’escala, enmig de la fosca.)