Pregunta 1c

Les concepcions vitalistes de Maragall i la interpretació del personatge del comte Arnau en el context de les «Visions».

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
III

—Treu-te la capa—li demana ella—.

Treu-te la capa, que et veuré més gran.

—Treu-te tu el manto, que et veuré més bella.

—No, que só l’abadessa de Sant Joan.— Canta una alosa de la part de fora,

per la finestra entra el sol brillant,

el cel és blau i resplendenta l’hora:

el comte i l’abadessa es van mirant.

—Treu-te tu el manto, que et veuré més bella: sense toca1 et voldria i sense vel.

—De genolls jo et voldria en la capella:

tan gloriós, faries goig al cel.

—Pro a mi el cel no em fa goig més que si el miro

des de la terra sobre meu obert: me plau de trobar-lo, quan els ulls hi giro,

buit i silenciós com un desert.

El cel és el repòs de la mirada,

i és el repòs del braç i el pensament;

perxò, ajagut a terra, el cel m’agrada i m’adormo mirant-lo fixament.

—Altre cel és per mi la tenebrosa

capella on un altar brilla tot sol:

el cos humiliat sobre una llosa,

l’ànima deslliurada aixeca el vol.
I de la terra i d’aquest món s’oblida,

sospirant per la mort que ha de venir.

—En tos llavis gruixuts, de mort al dir,2

com hi oneja suament la vida!

[…]