Pregunta 2c

La veu narrativa.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
Asseguda, de cara al carrer, entre el tragí d’aquella joventut vestida de negre i bruta, amb una brutícia espectacular, feta de misèria cultivada, després d’haver engolit el cafè amb llet, que tenia gust d’escorrialles de sopa, amb el maletí a la falda, vaig decidir ordenar de nou la meva vida i esborrar definitivament el meu passat. El mig segle havia liquidat les seves esperances i jo liquidaria també la Carola Milà. M’imaginaria que s’havia quedat allí baix, a la petita ciutat que feia olor de ferro moll i de glicines florides i de mar.
Allí mateix vaig decidir com utilitzaria la meva llibertat i els meus diners. Vaig arribar a la conclusió que havia de convertir-me en la mestressa d’un restaurant. Com hi vaig arribar no és gens difícil d’entendre. Només hi havia una quantitat que havia heretat de la meva gent i que mai no m’abandonaria: la por a la fam. No em feia por la mort, em feia por la por a la fam, que humilia i prostitueix, la fam vergonyosa que buida l’estómac a petites cullerades. Vaig decidir trobar un lloc on instal·lar-hi un petit restaurant. La primera cosa que compraria seria una cafetera per fer-me el cafè al meu gust. Vendria com or fos el cremat, però en lloc de posar-hi rom com a la taverna de cal Quim hi posaria tokay,* amb una branca de llorer, això sí, emergint de la terrina.
*  tokay: Tipus de vi de postres produït a Hongria.