Casa que fou de pescadors
Casa amb cortina blanca que s’infla i s’encongeix
enmig dels porticons
verd poma.—
El meu carrer té la mar gaia1 al fons
5
i si el drap blanc me l’escondeix2
encar m’esquitxa el seu aroma.
Casa de blava socolada3
amb sostre de teulada
(bigues pendents tenyides de taronja),
10
i humil llitet de monja!—
La mar és ben a prop; si no hi só decandit4
de frescor, ben perdut en el seu jaç humit,
mai no s’apaga
en el cor ni el sentit
15
el descabdellament indefinit
de la ressaga.5
Casa amb un pou de grinyols repatanis6
i de captiu i dolorit esguard;
amb tes dàlies del temps de Felip IV
20
i tres geranis:
per molt de temps va haver-hi en tu
déus i deesses de peu nu.
De gent exbotiguera la Fortuna
ara t’ha fet estatge: jo els sento des d’aquí
25
distrets amb una caixa de música i amb una
màquina de cosir.
A gratcient,7 però, mon esma8 esgarriant,9
jo de l’eixida10 veig en el mur esclatant
xarxes i rems, i un tros d’antena11
30
escàpol12 d’un naufragi, plantat com una ofrena,
i pesca d’ara que regala13
(exquisides colors de peixos ignorats,
mirallejant per tots costats),
i dins un vell tupí set lliris14 d’una cala.
1. gaia: ‘alegre’.
2. escondeix: ‘amaga’.
3. socolada: ‘sòcol, part inferior d’una paret’.
4. decandit: ‘sense força, mancat’.
5. ressaga: ‘ressaca, moviment de retrocés de les onades’.
6. repatanis: ‘que es resisteixen a fer una cosa’.
7. a gratcient: ‘de manera intencionada’.
8. esma: ‘raó, discerniment’.
7
9. esgarriant: ‘desviant, fent perdre el camí’.
10. eixida: ‘porxo’.
11. antena: ‘pal d’una barca que sosté la vela’.
12. escàpol: ‘escapat, fugitiu’.
13. regala: ‘regalima’.
14. lliris: Lliris de mar, flors blanques d’una planta que creix als sorrals vora la mar.
- Comenteu aquest fragment de la primera part de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel
Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament
ni en el mateix ordre):