Pregunta 1c

L’actitud de Teresa en relació amb Laura.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
La Teresa, darrere la finestra, veia anar i venir la Laura, mústiga, reflexiva, aturada mirant les feines de la sega d’un camp proper o, a les tardes, quan seia vora del roure mort, en la contemplació de les suavitats del vespre sobre els horts llunyans. —Encara pensa en ell! —rumiava en un bruel d’ira sorda. Era inevitable; comprenia que, malgrat els milers de pams que separaven aquell home i aquella dona, el record els unia; que el pensament d’en Pere travessava tots aquells gruixos de muntanyes, potser el mar i tot, per anar a posar-se en aquella figura reclinada a la soca eixuta del roure, per besarli la galta, després els llavis i després posar-li les mans a sobre… La Teresa sentia enveja de la felicitat d’aquella dona odiada, la incomparable felicitat d’haver sabut desvetllar l’amor d’en Pere, aquell home impossible d’aconseguir, enyorat tants anys! Qui pogués canviar-se amb la forastera enemiga! Com havia de sentir-se feliç, la Laura, mal no pogués veure mai més l’absent, mal hagués de quedar-se enclotada fins a l’hora de la mort en aquell racó de les Aulines!