Pregunta 1c

La identificació d’Arnau amb els elements de la naturalesa, en relació amb el vitalisme i la filosofia de Nietzsche.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
VI

Totes les veus de la terra

aclamen el comte Arnau

perquè de la fosca prova

ha sortit tan triomfant.

5 —Fill de la terra, —fill de la terra,

comte l’Arnau,

ara demana, —ara demana:

què no podràs?

—Viure, viure, viure sempre:

10 no voldria morir mai;

ser com roure que s’arrela

i obre la copa en l’espai.

—Els roures viuen i viuen,

pro també compten els anys.

15 —Doncs, vull ser la roca immòbil

entre sols i temporals.

—La roca viu sense viure,

que res la penetra mai.

—Doncs, la mar somovedora

20 que a tot s’obre i dona pas.

—La mar s’està tota sola,

i tu vas acompanyat.

—Doncs, ser l’aire quan l’inflama

la llum del sol immortal.

25 —Pro l’aire ni el sol no estimen

ni senten l’eternitat.

6 7 —Doncs, ser home sobrehome, ser la terra palpitant.

—Seràs roure, seràs penya, 30 seràs mar esvalotat, seràs aire quan s’inflama, seràs astre rutilant, seràs home sobrehome perquè en tens la voluntat.
35 Correràs per monts i planes, per la terra que és tan gran, muntat en cavall de flames que no se’t cansarà mai.
El teu pas farà basarda 40 com el pas del temporal.
Totes les veus de la terra cridaran al teu voltant.
Te diran ànima en pena com si fossis condemnat.