Pregunta 3A.c

Els símbols del poema recurrents a Bruixa de dol. XIII Bruixa de dol, al meu cau solitari, he clos el llibre on l’òliba fa dia. A trenc d’oblit s’esquera*} la falzia i el gessamí al tombant d’aquest llunari. Amb pas furtiu, per fosc itinerari, l’aranya ha pres altre cop el casal. Cendra d’amor assenyala el portal. Però la lluna em dicta que despari el decorat —veus?, l’arbre malferit serva a l’escorça la teva divisa—. I em cita al fons de l’estany sense brisa. Torno el mirall al calaix de la nit i esborro el rastre, travessat d’agulles. Se’m bada als dits la tristor de les fulles. * s’esquera: ‘creix bé, es nodreix (una planta)’.