Pregunta 3B.c

La veu narrativa de la novel·la: quina mena de narrador és i quines característiques té. La Laura torna a mirar en Tomàs adormit. Sols fa tres mesos de tot allò! Ja és seu; ara ja sap què és el matrimoni; l’amor. L’amor? Fet i fet, l’amor és ben fàcil i plaent, per bé que no pas de tant transcendentalisme com sol comentar-se entre noies. L’amor? Qui sap si n’hi ha d’aquella altra mena, sublim i dolorosa, de què parlen els millors llibres que ella llegeix i que ompliran tants de prestatges d’aquesta casa venerable? Signar un contracte, escoltar la prèdica d’un sacerdot, el vel blanc, aquell brillant que ara fulgura allí, damunt la tauleta de nit, la fusió amb un home experimentat, que és element de plaer, serà tot això l’amor? Cal llevar-se. La Laura salta del llit; despertarà l’home amb una sorpresa. S’embolcalla amb el barnús, entra al tocador amb prudència, es renta la cara i els braços i la boca. Fa sol! Després obre la porta, surt cap a la sala; la penombra ennuvola d’opacitats els miralls, esmorteeix l’or de les motllures.