Pregunta 2B.2

A partir dels símbols de la prosa i la poesia, relacioneu la contraposició entre les «qüestions materials» i els «ideals de coses nobles» del text 1 amb el conflicte que esclata al final de L’alegria que passa (text 2). Text 1 Text 2 Discurs de la Tercera Festa Modernista L’alegria que passa Els ideals d’avui dia, les soles lluites que inte- Cop-de-puny (a Zaira): ¿Per què has llençat la ressen les grans majories, són només que qüespesseta? tions materials, exigències per al pobre cos; Zaira: Aquesta, no vull guanyar-la! sofriments d’enveja dels uns i estretes d’avarícia Cop-de-puny: No? Doncs té aquesta! (Li dona dels altres, barallant-se tots plegats per contenuna bufetada.) tar els crits del ventrell; empentes dels de baix i Joanet: Brètol! Covard! resistències dels de dalt, i crits d’angúnia i mos- Cop-de-puny (an ella): A dintre! (An en segades d’agonia per a disfrutar, pobra gent!, lo Joanet.) A tu, haig d’arrencar-te la llengua! que en diuen el benestar de la vida. Tot per a la L’arcalde: Fora del poble! miserable carn i res per al noble esperit! Tot per Tots: Fora! a allargar la vida i res per a hermosejar-la! Tot L’arcalde: Fora del poble! Saltimbanquis, poeper als horts productius d’una prosa alimentítes, comediants! Fora d’aquí, somiatruites! cia i estragada,* i res per als jardins de l’ànima, per als florits caminals de la poesia, per als ais En Cop-de-puny agafa les regnes del carro del sentiment i les queixes del pobre cor, per i comença a marxar; Zaira, en la plataforals pobres ideals de coses nobles, acorralats i ma, i el Clown s’ha enfilat a dalt del carro. somorts com si sentissin vergonya de sortir a la cara de la llum! Cop-de-puny: Feres manses! Ja us domaria! Tots: Fora! * estragada: ‘famolenca’. L’arcalde: Fora! La gent que llença el diner, que no vingui an aquest poble! El diner és lo més sagrat que tenim! Clown (tirant-los tots els quartos a la cara): Què se’ns en dona, del teu diner! Aquí el tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable! (Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!