Pregunta 3C.c

Exercici 3
[4 punts]
Trieu UNA de les tres opcions següents (A, B o C) i responeu a les qüestions corresponents.
OPCIÓ C
c) Comenteu algun altre recurs expressiu de l’obra (l’ús de l’espai escènic, la construcció dramàtica del text, etc.) que observeu a l’escena.
[1 punt]
OPCIÓ C Analitzeu, utilitzant entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules, com la crítica teatral següent expressa l’experiència dels espectadors i en quins elements es basa per a expressar-la. Per a dur a terme l’anàlisi, tingueu en compte les pautes següents, a més d’altres elements que considereu pertinents:
a) Digueu si la crítica fa referència a aspectes temàtics, polítics o ideològics de l’obra o a altres aspectes.
[1 punt]
b) Expliqueu si té en compte la realització escènica de l’obra i de quina manera.
[2 punts]
c) Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d’una obra que hàgiu vist.
[1 punt]
Teatre de nord enllà per a tots els públics El Teatre Lliure va inaugurar la temporada 2023-2024 amb un espectacle del col·lectiu anarquista belga FC Bergman
[…] El FC Bergman és un col·lectiu anarquista belga de creadors escènics, i va presentar al Lliure un espectacle amb un dels títols més horrorosos i difícils de recordar que hem sentit en molt temps: 300 el x 50 el x 30 el. Aquestes xifres són les mesures que es creu que feia l’arca de Noè, i aquest és un muntatge que la companyia va estrenar el 2011 i que encara volta pel món. Quina companyia catalana pot afirmar que fa dotze anys que gira una producció? […] Les expectatives eren altes, i van ser satisfetes força satisfactòriament, a jutjar pels aplaudiments finals de la platea.
[…] La proposta és un espectacle de teatre visual sense paraules. […] L’escenografia és hiperrealista, amb un aire de conte infantil, i mostra un poblet de sis cases envoltades de bosc. Ens trobem en algun punt inconcret del «nord enllà», on diuen que la gent és neta i noble, culta i bla, bla, bla. La realitat sempre és una altra, és clar. El dispositiu escènic és complex, però la dramatúrgia s’explica de seguida: si amb visió natural veiem les façanes de les cases, una càmera en directe realitzarà un travelling constant al voltant de l’escenografia, per tal que en puguem veure l’interior.
[…] L’escenografia, el vestuari i la caracterització remeten a un nom molt concret del cinema europeu: el cineasta suec Roy Andersson, amb els seus mons de colors apagats i personatges deprimits. Surrealisme nòrdic, humor subtil i analfabetisme emocional.
[…] Si amb aquest dispositiu escènic —una mena de 13, Rue del Percebe en format horitzontal— ja faríem, la companyia també ens vol explicar una senzilla història d’amor. La noia que aprèn piano estima el jove que fa maquetes, dos perdedors amb encant que es relacionen fent dialogar «El Danubi blau» amb petards de baixa intensitat. Bona metàfora d’Europa.
[…] I al final, la demostració pràctica de com acabar un espectacle ben amunt: […] el petit poble, comunitat d’ànimes extraviades, es reuneix a la plaça pública i realitza una coreografia d’aigua i gestos sincopats. Al tram final, apareixen ni més ni menys que vuitanta voluntaris (veïns del Poble-sec i alumnes del Col·legi del Teatre) i s’uneixen a la festa. Coreografia catàrtica i col·lectiva. […] Podem donar la temporada del Lliure per inaugurada.
Oriol Puig Taulé. Núvol [en línia] (20 setembre 2023)