Pregunta 3B.a

Exercici 3 OPCIÓ B Analitzeu les acotacions escèniques inicials de l’obra Rebel·la’t. Va dir ella. Torna’t a rebel·lar, d’Alice Birch (Traducció de Sadurní Vergés) tenint en compte les preguntes que s’indiquen a continuació de l’escena.
Tingueu present que el públic hauria de poder veure el que passa a l’extraescena tant com sigui possible.
“Els actors” són un grup més de personatges. El calçat –sobretot el de taló alt– s’ha d’anar posant i traient, igual que el pintallavis. Si a l’extraescena hi ha vòmits, plors i crits, el públic com a mínim els ha de poder entreveure.
No hi ha d’haver escenografia. L’obra s’ha de poder representar sense attrezzo. Seria ideal que l’obra es representés amb sis actors/actrius.
Com a mínim hi ha d’haver un personatge femení a cada escena, que segurament l’hauria de representar una actriu.
Si una dona s’ha de despullar una mica en algun moment, llavors els homes també s’han de despullar per compensar-ho.
Un guió d’inici (—) indica un canvi de personatge.
Una barra inclinada (/) indica que la rèplica s’encavalca amb la següent.
Les paraules entre claudàtors ([ ]) no s’han de dir.
L’absència de punt al final d’una rèplica indica una mena d’interrupció. Les rèpliques s’han de dir amb rapidesa.
Un punt sol després d’una rèplica suggereix una pausa. Que la pausa sigui molt breu o de deu minuts dependrà del que sembli correcte en cada moment.
Els espais del diàleg, l’ús de majúscules i minúscules i la puntuació hi són per ajudar l’actor amb el ritme i el pes de les paraules.
Si s’ensenyen els títols de les escenes, a l’acte II d’alguna manera s’haurien d’anar acumulant l’un damunt de l’altre.
I el més important de tot: aquesta obra no ha de ser ben educada.

a) Esmenteu una característica del teatre contemporani que s’observi a l’escena.